[CAT] Homenatge al fossar del cementiri vell de Girona al quatre anarquistes assassinats pel franquisme al mas Clarà de la Mota avui fa 63 anys

Nord Est Llibertari

D'esquerra a dreta els cossos de Francisco Conesa Alcaraz, Rogelio Madrigal, Antoni Miracle Guitart i Martín Ruiz Montoya

TRAMUNTANA VERMELLA

Girona (Gironès) 04/01/2023.- Aquest dimecres, 4 de gener, ha fet  63 anys que el franquisme va assassinar en 1960 al mas Clarà (la Mota, Palol de Revardit, Pla de l'Estany) els anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal. Van ser inhumats a la fossa comuna del cementiri vell de Girona. Aquest migdia, amb una bandera negra i vermella sobre el lloc on van enterrar en 1960 els seus cossos, un any més un grup llibertari ha fet un sentit homenatge, com el que demà, també al migdia es farà a l'entorn de la tomba de l'anarquista Francesc Sabaté Llopart, al cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) que també fou assassinat a aquesta població un dia després del quatre del mas Clarà, el 5 de gener de 1960, després d'haver fugit del cercle de la Guàrdia Civil durant la nit del 3 al 4 de gener.

Avui, entre la gent aplegada davant la fossa dels quatre companys del mas Clarà s'ha parlat i denunciat que en temps del govern Rajoy s'acceptés per part de l'Estat una paga setmanal a la filla soltera del tinent de la Guàrdia Civil mort durant el foc nocturn del cercle al mas, com a víctima del terrorisme. De fet, des del 16 de juny de 2015, Quico Sabaté i el quatre anarquistes assassinats al mas Clarà són  declarats "terroristes" per part del Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy (govern del PP).  

Aquest fet correspon a l'aplicació de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, en aquest cas.  

Hi ha els inicis d'una campanya internacional per denunciar aquest fet a fi de treure el tinent mort Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal del llistat governamental espanyol de "víctimes del terrorisme" per la Llei 29/2011.   

Referències de l'entorn familiar del tinent Francisco Fuentes:   

"Teniente de la Guardia Civil Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal, primera víctima del terrorismo según la Ley 29/2011, de 22 de septiembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, muerto en enfrentamiento armado con el maquis Francisco Sabater Llopart el 3 de enero de 1960 en la masía Clara de Palol de Revardit."   

[La Llei 29/2011 sortí en temps del president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)].    

"Tras varias comunicaciones intermedias, interrupción del plazo para la resolución del procedimiento y solicitud de documentación probatoria adicional, el 16 de junio de 2015 Dª. Isabel de Fuentes [filla del guàrdia civil] recibe una comunicación oficial de la Subdirección General de Ayudas a Víctimas del Terrorismo y de Atención Ciudadana del Ministerio del Interior en la que se le informaba que su solicitud había sido "estimada" y en la que se calificaba el asesinato de su padre, el teniente Fuentes, como "acto terrorista". [En temps del president del Govern espanyol Mariano Rajoy Brey (PP)].  

L'homenatge als quatre anarquistes del mas Clarà celebrat al cementiri vell de Girona, aquest migdia, ha comptat amb el suport de la Federació Anarquista de Catalunya (FAC) i va comptar amb la presència de militants llibertaris i anarcosindicalistes de les comarques gironines.