La judicialització del cas, però, ens va obligar a no donar-ne més detalls fins al dia de la imputació per part del jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona. L'auto judicial d'aquest matí confirma que es tracta presumptament de l'escopeter amb número de placa 14.211 i podem afirmar que és un agent jove que va entrar a l’Escola de Policia de Mollet del Vallès el mes de setembre de 2007 i va ingressar al cos dels Mossos d’Esquadra el 23 de juny de 2008, en el marc de la vint-i-unena promoció. Després d’uns mesos d’itinerància, va ser destinat al recinte penitenciari de Brians, al municipi de Sant Esteve Sesrovires, on només va treballar-hi durant cinc mesos. El mes de març de 2010, a petició seva, va aconseguir una plaça dins la Brigada Mòbil, on –a partir d’aleshores– rebria un complement específic de sou de 19.851 euros anuals. Aquesta aportació extra es justifica, segons fonts del Departament d’Interior, per l’extrema inestabilitat horària i l’especial dedicació que es requereix als efectius d’aquesta àrea. Ja dins d’aquesta unitat destinada al control de manifestacions i a l’execució de desallotjaments forçosos, es va voler especialitzar en la tasca d’escopeter.

Els entrenaments al complex policial d’Egara (Sabadell) i a les instal·lacions del centre de pràctiques de Can Padró (al municipi de Castellbell i el Vilar) van ser les últimes etapes de la seva formació. Les seves primeres actuacions a la via pública es van produir en el marc de les celebracions futbolístiques de la primavera (Barça) i l’estiu (selecció espanyola) de l’any 2010. Va ser precisament durant aquesta última intervenció policial, la nit del 12 de juliol, quan el jove italià Nicola Tanno va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma llançada per un escopeter encara no identificat dels Mossos.

Un agent molt jove amb només tres anys d'experiència
L’agent que va disparar un tret de bala de goma contra Ester Quintana és un dels escopeters més joves de la Brigada Mòbil. Va accedir a la unitat l’any de l’arribada de Felip Puig a la direcció del Departament d’Interior, un conseller que va donar carta blanca i va promoure la consigna del "tot s’hi val" dins el cos policial: ocultació del número de placa, anar amb caputxa durant les actuacions, carregar indicriminadament contra les manifestants i disparar bales de goma. 

El 14 de novembre de 2012, a les 20.48 h, a la confluència entre el passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona, les furgonetes E-40, E-403 i E-414 es van aturar contra direcció al lateral mar de la Gran Via, just davant l’edifici Generali Seguros. Les portes de la furgoneta E-40 es van obrir i l’escopeter en qüestió va disparar dos trets en direcció al lloc exacte on era Ester Quintana, als carrils ascendents del passeig de Gràcia. El primer dels trets duia la fatídica bala de goma. D’aquella actuació, no en va quedar rastre als informes policials oficials redactats per la Sotsdirecció Operativa de la Policia, on s’assegura que els dos trets disparats en aquell punt i a aquella hora van ser exclusivament per detonar salves sense bala de goma. L’informe pericial elaborat per un metge forense i un especialista d’oftalmatologia són concloents: les ferides d’Ester Quintana són compatibles amb l’impacte d’una bala de goma llançada a una velocitat de més de 700 quilòmetres per hora. Literalment, es diu que “la gravetat i la magnitud de les lesions descrites implica l’existència d’un objecte altament contundent llançat a gran velocitat que, per les seves característiques físiques, s’ha adaptat totalment a la forma de l’òrbita, creant un fenomen de cop i contracop i produint un brutal impacte que ha originat l’esclat de l’ull i les fractures descrites”.