(cat. / cas.) 29-S: El més violent de tot va ser tornar a la normalitat

Cartell trobat a les parets de Barcelona:

EL MÉS VIOLENT DE TOT VA SER TORNAR A LA NORMALITAT

El passat 29 de setembre erem milers. Joves i grans, estudiants, treballadores i aturats, migrants i “autòctones”, trobant-nos al carrer, donant força als piquets, plantant cara a la policia, atacant els simbols del capital, de la misèria i del luxe... fent respectar la nostra ràbia.

Ara, els mateixos que han generat aquesta ràbia, els mateixos que organitzen la nostra angoixa cotidiana, que produeixen l'atur i l'explotació laboral, els que omplen els barris de redades i abusos policials, els que ocupen militarment altres països, els que torturen i deporten, ens assenyalen i ens acusen de “violents”.

Però nosaltres contestem i diem: L'ACTE MÉS VIOLENT VA SER TORNAR A LA NORMALITAT. No van ser els atacs a la policia, ni les barricades de foc, ni els saquejos, ni l'ocupació del banc... El més dur, el més traumàtic, va ser haver de tornar a la submissió diària després d'un dia de revolta. Perque per un dia vam deixar
de baixar el cap davant tots els seus abusos, ens vam unir, i vam demostrar que juntes SI QUE PODEM, que si ens movem amb força, el món que han construit a les nostres esquenes comença a tremolar.

Durant tot un dia vam tastar el gust de la rebel·lió... I ARA VOLEM MÉS.

.......................................................................................................................

LO MÁS VIOLENTO DE TODO HA SIDO VOLVER A LA NORMALIDAD

El pasado 29 de Septiembre eramos miles. Jóvenes y mayores, estudiantes, trabajadores y parados, migrantes y "autóctonas", encontrandonos en la calle, dando fuerza a los piquetes, plantando cara a la policía, atacando los símbolos del capital, de la miseria y del lujo... haciendo respetar nuestra rabia.

Ahora, los mismos que han generado esta rabia, los mismos que organizan nuestra angustia cotidiana, que producen el paro i la explotación laboral, los que llenan los barrios de redades y abusos policiales, los que ocupan militarment paises, los que torturan y deportan, no señala y nos acusan de "violentos".

Pero nosotras contestamos y decimos: EL ACTO MÁS VIOLENTO HA SIDO VOLVER A LA NORMALIDAD. No fueron los ataques a la policía, ni las barricadas de fuego, ni los saqueos, ni la ocupación del banco...Lo más duro, lo más traumático, ha sido volver a la sumisión diaria después de un día de revuelta. Porque por un día dejamos de agachar la cabeza frente a todos los abusos, nos unimos, y demostramos que juntas SI QUE PODEMOS, que si nos movemos con fuerza, el mundo que han construído a nuestras espaldas se empieza a tambalear.

Durante todo un día probamos el gusto de la rebelión... Y AHORA QUEREMOS MÁS.