Posicionament de la CNT-AIT catalano-balear davant la crisi del Sistema




Olot, 3 de gener del 2008.

 

A L'OPINIÓ PÚBLICA.

 

 

POSICIONAMENT DE LA CNT-AIT CATALANO-BALEAR DAVANT L'ACTUAL CRISI DEL SISTEMA.

 

Essent plenament conscients de la correlació de forces dintre la nostra societat actual i per extensió dintre del món laboral, la CNT catalano-balear no volem deixar passar l'oportunitat de fer pública la nostra opinió vers la situació actual de crisi del sistema, ja que per difícil que sigui la situació mai ens hem fet enrera en els nostres objectius i posicionaments.

 

Dit això, com a treballadors organitzats en sindicats revolucionaris, abans de res hem d'exigir que la crisi econòmica la pagui qui la provoca: la patronal en la seva vessant financera o productiva. Que sobretot les grans finances, nacionals i internacionals, paguin les polítiques d'ajustament que afecten als treballadors.

 

Per això les nostres propostes s'estableixen entorn de tres eixos que podem denominar com reformistes, progressives i progressives-revolucionàries.

Les mesures reformistes es plantegen com una forma de posar en escac a l'Estat, perquè es posicioni i s'adoptin ajustades a favor de la classe treballadora després de tants anys adoptant-les en la seva contra. És el nostre objectiu evidenciar amb aquestes propostes quins interessos defensa l'Estat, majoritàriament els interessos dels empresaris, al no adoptar aquestes mesures si no hi és forçat. Un exemple de mesures reformistes és incrementar els impostos als empresaris i als rics.

Les mesures progressives van encaminades a anarcosindicalitzar l'economia, és a dir, a guanyar poder real dels sindicats revolucionaris en àmbits concrets. Un exemple de mesures progressives seria l'eliminació de les ETT's i l'establiment de borses de treball controlades pels sindicats.

Per últim, les mesures progressives-revolucionaries van encaminades a substituir la gestió econòmica i social a les mans dels capitalistes i de l'Estat per una altra gestió dirigida pels treballadors i la societat. Un exemple de mesures progressives-revolucionàries seria l'ocupació i autogestió d'empreses davant un tancament.

En aquest sentit cal tenir en compte que l'única forma d'acabar amb l'explotació, les classes socials i les crisis econòmiques, és acabar amb el capitalisme. Per tant totes aquestes mesures progressives i progressives-revolucionàries han de ser imposades a la patronal segons la correlació de forces que tinguem, sense perdre mai de vista l'objectiu final de substituir el capitalisme per un sistema econòmic basat en l'autogestió obrera i social. En definitiva el Comunisme Llibertari.

Tot i amb l'aclariment anterior entenem que aquests tres tipus de mesures s'han de prendre de forma urgent i complementària per a solucionar l'actual crisi econòmica i que aquesta no afecti més als i les treballadores.

Per tot el que s'ha dit és primordial el rebuig a qualsevol nova reforma laboral, a l'abaratiment de l'acomiadament i a les retallades en la Seguretat Social, a la privatització dels serveis públics, el rebuig a tots els Expedients de Regulació d'Ocupació, l'exigència que s'apliqui la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i l'exigència de la retirada de les directives europees de les 65 hores, de les ETT's i la coneguda com “Directiva de la Vergonya” per a la tornada dels immigrants. Exigim també transparència total en les negociacions del que ens afecta com a treballadors. Això implica la publicitació pels mitjans de comunicació i una comunicació directa amb totes les organitzacions sindicals, del que s'està negociant i de les postures de les parts.

Les nostres propostes, a manera de pla de xoc, van encaminades, doncs, a solucionar sis aspectes que considerem fonamentals: 1) Llibertat sindical; 2) Atur; 3) Inflació; 4) Redistribució de la renda; 5) Recuperació econòmica; 6) Despesa pública i Impostos.

 

 

1)Llibertat sindical

 

 

Sense plena llibertat sindical i d'informació a tots els sindicats no existeix veritable democràcia. Per tant proposem:

 

a) La derogació dels articles o lleis que atemptin contra la llibertat d'acció sindical per part de qualsevol sindicat legalment constituït.

b) Desaparició dels Comitès d'Empresa i substitució per òrgans genuïnament obrers com les seccions sindicals.

 

c) Habilitar a l'assemblea de treballadors d'empresa i el sindicat com únics òrgans amb capacitat de negociació col·lectiva, tant a nivell d'empresa com a nivell sectorial.

d) La concessió d'hores sindicals per als representants de totes les Seccions Sindicals, justificant-les sempre com utilitzades per a l'acció sindical.

e) La creació de la figura del Delegat Sindical Sectorial i Territorial amb competències per a inspeccionar qualsevol empresa.

f) Llibertat d'accés a les reunions i a la informació del comitè de seguretat i salut laboral, així com a tota la informació econòmica i laboral de les empreses.

g) Incrementar els recursos per a Inspecció de Treball, així com incrementar les seves competències sancionadores i executores.

 

 

2)Atur.

 

 

Les mesures contra l'atur impliquen una reforma laboral favorable als interessos dels treballadors i no contrària, com és previsible que sigui, en la línia de les signades des de 1978. Així mateix implica l'exercici d'accions per part dels sindicats de classe, encaminades a reduir l'atur i a aconseguir exercir un control efectiu sobre l'oferta de treball. Per això proposem:

 

a) Repartir l'ocupació. Jornada màxima de 30 hores setmanals sense reducció de salari i sense cap tipus de modificació per suposades necessitats de l'empresa. Repartir l'ocupació és abans de res repartir l'accés a la font principal de renda.

b) Eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació.

c) Descens de l'edat de jubilació als 55 anys amb un 100% del salari.

 

d) Pujada del Subsidi d'Atur mínim a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).

e) Prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT's i control de l'oferta de força de treball per part dels sindicats. Organització als sindicats de Borses de Treball on es prioritzi a aquells treballadors més necessitats d'ocupació. Que les empreses hagin de recórrer als sindicats per a contractar als treballadors.

f) Establir un sol model temporal de contractació: fix. Eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. En cas d'acomiadament improcedent el treballador té la ultima paraula per a ser readmès o no. La indemnització ha de ser de 75 dies per any en cas d'acomiadament improcedent i 45 dies per any en cas d'acomiadament procedent amb un màxim de 42 mensualitats.

g) Creació d'assemblees de desocupats als sindicats. Pressió des dels sindicats, sobre els empresaris, perquè incrementin el nombre de treballadors de la seva plantilla en aquelles empreses amb possibilitats de fer-ho, previ estudi d'aquests sindicats de la situació econòmica i possibilitats d'expansió de les empreses situades en la seva zona.

h) Davant el tancament d'empreses: ocupació i autogestió obrera.

i) Promoció de cooperatives de consum i treball per mitjà dels sindicats.

j) Davant els problemes en l'àmbit rural, cultiu en règim col·lectiu de les terres abandonades i creació de comunes i cooperatives col.lectivitzades de consum per a comercialitzar els productes de la terra confiscada pels jornalers.

k) Confiscació sense indemnització dels grans latifundis, vedats, forests, deveses i propietats no conreades directament, de més de cinquanta hectàrees, i lliurament als sindicats de camperols.

 

3)Inflació

 

La inflació és provocada sempre pels empresaris, doncs són qui marquen els preus. Per tant proposem:

 

a) Control estatal dels preus de productes bàsics (alimentació, vestit, habitatge, transport i energia) perquè no superin en el seu conjunt el 60% de la renda mínima dels treballadors (Salari Mínim Interprofessional).

 

b) Alhora, que els productes i serveis tinguin el corresponent label sindical o segell de qualitat emès pel sindicat, només assignable als productes elaborats sota les següents condicions:

- Que tinguin preus assequibles per a la resta dels treballadors.

- Que no continguin elements nocius o de mala qualitat per als consumidors.

- Que siguin elaborats per treballadors que gaudeixin de tots els seus drets laborals.

 

 

4)Redistribució de la renda

 

La crisi l'han provocat els capitalistes, fonamentalment per restringir els salaris dels treballadors disminuint així la capacitat de consum. Per això proposem:

 

a) Pujada del Salari Mínim Interprofessional a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).

b) Pujada de la Pensió mínima a 1.300 euros per beneficiari i mes (a nivell de preus de 2008).

c) Actualització dels salaris segons l'increment de preus real (el que implica una modificació en la forma de calcular l'IPC). Inclusió en tots els contractes d'una clàusula de revisió salarial amb l'increment mínim de l'IPC.

d) Afegir a l'anterior pujades salarials lineals en quantia inversament proporcional al salari rebut, com a mesura per tendir a la igualació de salaris.

e) Supressió de tots els salaris basats en propines, primes i incentius, per a establir un salari fix i no subjecte a les arbitrarietats del patró o de l'economia capitalista. Devolució d'aquest risc a l'empresari.

f) Eliminació a partir de gener de 2009 del pagament d'interessos per les hipoteques contretes per la compra d'habitatge i pagament només del deute del valor de l'immoble.

 

 

5)Recuperació econòmica

 

Una política econòmica d'increment de demanda agregada, en aquells sectors que no pugui generar inflació, és potser l'instrument més eficaç per a aconseguir una recuperació econòmica. Per tant, en comptes de dedicar recursos a reflotar la banca, proposem:

 

a) Incrementar la despesa pública en transport col·lectiu, educació, sanitat i assistència social.

b) Engegar polítiques d'inversió en indústria i agricultura que aquests sectors recuperin pes i es pugui tenir una estructura productiva més equilibrada.

c) La mobilització forçosa del capital, obligant-los a fer inversió en la creació de sectors productius necessaris per a la població, com l'agricultura ecològica, certs sectors manufacturers o energètics. Els sectors perjudicials per a la població, com el militar, que decreixin, i si és necessari que desapareguin.

d) Inversió en I+D+i (investigació+desenvolupament+innovació) del sector energètic i d'aquells sectors útils i necessaris socialment. Aquesta inversió ha de ser finançada principalment per les empreses.

 

e) Increment de l'impost de successions fins al 20% per a les herències inferiors a 150.000 euros. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns heretats. Amb els diners recaptats, finançament de l'adequació i adquisició d'habitatges sota control sindical.

f) Creació d'un impost sobre els beneficis de totes les empreses per a crear amb el recaptat un fons d'inversió que, sota control sindical, es dediqui a promoure inversions d'interès social amb les quals complementar les polítiques de creació d'ocupació i de reforma estructural.

g) Establiment d'un tipus impositiu internacional d'un 50% a tots els moviments de capitals. Que tots els sindicats nacionals, independents de partits polítics, gestionin aquests fons i que siguin repartits per mitjà de les internacionals sindicals independents, progressivament entre tots els països del món: a menys renda dels països, més diners. Que els fons serveixin per a projectes de desenvolupament econòmic i com ajuda per a pal·liar la crisi econòmica i alimentària.

 

 

6)Despesa pública i impostos.

 

Perquè la recuperació econòmica pugui ser una realitat és necessari reduir costos innecessaris, incrementar la despesa pública i millorar el seu finançament. Per això proposem:

  • Reducció del sou a un màxim de 1600 euros bruts/mes (a preus de 2008), a tots els polítics de qualsevol administració, sindicalistes professionals, forces i cossos de seguretat de l'Estat, així com al cap de l'Estat i la seva família. Desaparició de totes les despeses innecessàries i ostentosos, anomenats “de protocol” (menjars, festes, etc.). Si els catalano-balears ens hem d'estrènyer el cinturó, ens l'estrenyem tots.

  • Reduir totes les despeses militars i policials a la meitat, fins a arribar a desaparèixer. Que aquestes partides es dediquin a assistència i reinserció social.

 

  • Incrementar la taxa d'IRPF fins al 60% per a les rendes més altes.

 

  • Incrementar l'Impost de Societats fins al 60% .

 

  • Increment de l'IVA per als articles de luxe fins a un 30% i eliminar-lo als de primera necessitat.

 

  • Recuperar l'impost sobre el Patrimoni i gravar-lo amb un 10%. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns en possessió.

 

  • Més control sobre l'evasió fiscal, l'economia submergida i la corrupció. Crear llocs d'inspectors d'Hisenda i permetre a tots els sindicats accedir a la documentació de les transaccions i contractes signats per les administracions.

 

  • Il·legalització de les SICAV (societats d'inversió de capital variable, en les quals estan posats els grans capitals espanyols) juntament amb les recent legalitzades SCIMI (societats cotitzades d'Inversió en el Mercat Immobiliari). El capital invertit en elles passaria, sense indemnització alguna per als seus antics propietaris, a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a finançar els subsidis d'atur, pensions i altres polítiques socials.

 

  • Que els bancs i caixes paguin un impost extra i proporcional als moviments en cada Estat en els quals actuen, per a finançar assegurances d'atur, pensions i polítiques socials.

 

  • Eliminar els paradisos fiscals en tot el món.

 

 

 

 

 

 

Comitè Regional de CNT-AIT Catalunya i Balears.

 

 

Comentarios

avans, ara i sempre cnt. visca l·anarkia.

por favor, alguien me puede ayudar a tener este texto en castellano? gracias, y perdonad pero no entiendo apenas nada del texto y me interesa bastante.

Olot, 3 de enero del 2008.

POSICIONAMIENTO DE LA CNT-AIT CATALANO-BALEAR ANTE LA CRISIS DEL SISTEMA.

Siendo plenamente conscientes de la correlación de fuerzas existente en nuestra sociedad actual y por extension dentro del mundo laboral, la CNT catalano-balear no queremos dejar passar la ocasión para dar nuestra opinión públicamente sobre la situación actual de crisis del Sistema, ya que por difícil que sea la situación nunca hemos escondido nuestros objetivos y posicionamientos.

Dicho esto,como trabajadores organizados en sindicatos revolucionarios, ante todo debemos exigir que la crisis económica la pague quien la provoca: la patronal en su vertiente financiera o productiva. Que sobre todo las grandes finanzas, nacionales e internacionales, paguen las políticas de ajuste que afectan a los trabajadores.

Por ello nuestras propuestas se establecen en torno a tres ejes que podemos denominar como
reformistas, progresivas y progresivasrevolucionarias.
Las medidas reformistas se plantean como una forma de poner en jaque al Estado, para que se posicione y se adopten medidas a favor de la clase trabajadora después de tantos años adoptándolas en su contra. Es nuestro objetivo evidenciar con estas propuestas qué intereses defiende el Estado, mayoritariamente los intereses de los empresarios, al no adoptar dichas medidas si no es forzado a ello. Un ejemplo de medidas reformistas es incrementar los impuestos a los empresarios y a los ricos.
Las medidas progresivas van encaminadas a anarcosindicalizar la economía, es decir, a ganar poder real de los sindicatos revolucionarios en ámbitos concretos. Un ejemplo de medidas progresivas sería la eliminación de las ETT’s y el establecimiento de bolsas de trabajo controladas por los sindicatos.
Por ultimo, las medidas progresivasrevolucionarias van encaminadas a sustituir la gestión económica y social a manos de los capitalistas y del Estado por otra dirigida por los trabajadores y la sociedad. Un ejemplo de medidas progresivasrevolucionarias sería la ocupación y autogestión de empresas ante un cierre.
En este sentido hay que tener en cuenta que la única forma de acabar con la explotación, las clases sociales y las crisis económicas, es acabar con el capitalismo. Por lo tanto todas estas medidas progresivas y progresivasrevolucionarias tienen que ser impuestas a la patronal según la correlación de fuerzas que tengamos, sin perder nunca de vista el objetivo final de sustituir el capitalismo por un sistema económico basado en la autogestión obrera y social.En definitiva el comunismo libertario.
Aun con la aclaración anterior entendemos que estos tres tipos de medidas se deben tomar de forma urgente y complementaria para solucionar la actual crisis económica y que ésta no afecte ya más a los trabajadores.
Por todo lo dicho es primordial el rechazo a cualquier nueva reforma laboral, al abaratamiento del despido y a los recortes en la Seguridad Social, a la privatización de los servicios públicos, el rechazo a todos los Expedientes de Regulación de Empleo, la exigencia de que se aplique la Ley de Prevención de Riesgos Laborales y la exigencia de la retirada de las directivas europeas de las 65 horas, de las ETT’s y la conocida como “Directiva de la Vergüenza” para el retorno de los inmigrantes. Exigimos también transparencia total en las negociaciones de lo que nos afecta como trabajadores. Ello implica la publicitación por los medios de comunicación y una comunicación directa con todas las organizaciones sindicales, de lo que se está
negociando y de las posturas de las partes.
Nuestras propuestas, a modo de plan de choque, van encaminadas, pues, a solucionar seis aspectos que consideramos fundamentales: 1) Libertad sindical; 2) Paro; 3) Inflación; 4) Redistribución de la renta; 5) Recuperación económica; 6) Gasto público e Impuestos.

1) Libertad sindical

Sin plena libertad sindical y de información a todos los sindicatos no existe verdadera democracia. Por lo tanto proponemos:

a) La derogación de los artículos o leyes que atenten contra la libertad de acción sindical por parte de cualquier sindicato legalmente constituido.

b) Desaparición de los Comités de Empresa y sustitución por órganos genuinamente obreros como las secciones sindicales.

c) Habilitar a la asamblea de trabajadores de empresa y el sindicato como únicos órganos con capacidad de negociación colectiva, tanto a nivel de empresa como a nivel sectorial.

d) La concesión de horas sindicales para los representantes de todas las secciones sindicales, justificándolas siempre como utilizadas para la acción sindical.

e) La creación de la figura del delegado sindical sectorial y territorial con competencias para inspeccionar cualquier empresa.

f) Libertad de acceso a las reuniones y a la información del comité de seguridad y salud laboral, así como a toda la información económica y laboral de las empresas.

g) Incrementar los recursos para Inspección de Trabajo, así como incrementar sus competencias sancionadoras y ejecutoras.

2) Paro

Las medidas contra el paro implican una reforma laboral favorable a los intereses de los trabajadores y no contraria, como es previsible que sea, en la línea de las firmadas desde 1978. Asimismo implica el ejercicio de acciones por parte de los sindicatos de clase, encaminadas a reducir el paro y a conseguir ejercer un control efectivo sobre la oferta de trabajo. Por ello proponemos:

a) Repartir el empleo. Jornada máxima de 30 horas semanales sin reducción de salario y sin ningún tipo de modificación por supuestas necesidades de la empresa. Repartir el empleo es ante todo repartir el acceso a la fuente principal de renta.

b) Eliminación de horas extraordinarias, destajos y pluriempleos.

c) Descenso de la edad de jubilación a los 55 años con un 100% del salario.

d) Subida del Subsidio de Paro mínimo a 1.300 euros mensuales (a nivel de precios de 2008).

e) Prohibición del prestamismo laboral, eliminación de las ETT’s y control de la oferta de fuerza de trabajo por parte de los sindicatos. Organización en los sindicatos de Bolsas de Trabajo donde se prime a aquellos trabajadores más necesitados de empleo. Que las empresas tengan que recurrir a los sindicatos para contratar a los trabajadores.

f) Establecer un solo modelo temporal de contratación: fijo. Eliminación de la subcontratación e integración en plantilla de los trabajadores subcontratados. En caso de despido improcedente el trabajador tiene la ultima palabra para ser readmitido o no. La indemnización debe ser de 75 días por año en caso de despido improcedente y 45 días por año en caso de despido procedente con un máximo de 42 mensualidades.

g) Creación de asambleas de parados en los sindicatos. Presión desde los sindicatos, sobre los empresarios, para que incrementen el número de trabajadores de su plantilla en aquellas empresas con posibilidades de hacerlo, previo estudio de dichos sindicatos de la situación económica y posibilidades de expansión de las empresas ubicadas en su zona.

h) Ante el cierre de empresas: ocupación y autogestión obrera.

i) Promoción de cooperativas de consumo y trabajo por medio de los sindicatos.

j) Ante los problemas en el ámbito rural, cultivo en régimen colectivo de las tierras abandonadas y creación de comunas y cooperativas colectivizadas de consumo para comercializar los productos de la tierra incautada por los jornaleros.

k) Confiscación sin indemnización de los grandes latifundios, cotos, montes y dehesas y propiedades no cultivadas directamente, de más de cincuenta hectáreas, y entrega a los sindicatos de campesinos.

3) Inflación

La inflación es provocada siempre por los empresarios, pues son quienes marcan los precios. Por lo tanto proponemos:

a) Control estatal de los precios de productos básicos (alimentación, vestido, vivienda, transporte y energía) para que no superen en su conjunto el 60% de la renta mínima de los trabajadores (Salario Mínimo Interprofesional).

b) A la vez, que los productos y servicios tengan el correspondiente label sindical o sello de calidad emitido por el sindicato, sólo asignable a los productos elaborados bajo las siguientes condiciones:
- Que tengan precios asequibles para el resto de los trabajadores.
- Que no contengan elementos nocivos o de mala calidad para los consumidores.
- Que sean elaborados por trabajadores que disfruten de todos sus derechos laborales.

4) Redistribución de la renta

La crisis la han provocado los capitalistas, fundamentalmente por restringir los salarios de los trabajadores disminuyendo así la capacidad de consumo. Por ello proponemos:

a) Subida del Salario Mínimo Interprofesional a 1.300 euros mensuales (a nivel de precios de 2008).

b) Subida de la Pensión mínima a 1.300 euros por beneficiario y mes (a nivel de precios de 2008).

c) Actualización de los salarios según el incremento de precios real (lo que implica una modificación en la forma de calcular el IPC). Inclusión en todos los contratos de una cláusula de revisión salarial con el incremento mínimo del IPC.

d) Añadir a lo anterior subidas salariales lineales en cuantía inversamente proporcional al salario recibido, como medida de tender a la igualación de salarios.

e) Supresión de todos los salarios basados en propinas, primas e incentivos, para establecer un salario fijo y no sujeto a las arbitrariedades del patrón o de la economía capitalista. Devolución de este riesgo al empresario.

f) Eliminación a partir de enero de 2009 del pago de intereses por las hipotecas contraídas por la compra de vivienda y pago sólo de la deuda del valor del inmueble.

5) Recuperación económica

Una política económica de incremento de demanda agregada, en aquellos sectores que no pueda generar inflación, es quizás el instrumento más eficaz para conseguir una recuperación económica. Por lo tanto, en vez de dedicar recursos a reflotar la banca, proponemos:

a) Incrementar el gasto público en transporte colectivo, educación, sanidad y asistencia social.

b) Poner en marcha políticas de inversión en industria y agricultura que estos sectores recuperen peso y se pueda tener una estructura productiva más equilibrada.

c) La movilización forzosa del capital, obligándoles a hacer inversión en la creación de sectores productivos necesarios para la población, como la agricultura ecológica, ciertos sectores manufactureros o energéticos. Los sectores perjudiciales para la población, como el militar, que decrezcan, y si es necesario que desaparezcan.

d) Inversión en I+D+i (investigación+desarrollo+innovación) del sector energético y de aquellos sectores útiles y necesarios socialmente. Esta inversión tiene que ser financiada principalmente por las empresas.

e) Incremento del impuesto de sucesiones hasta el 20% para las herencias inferiores a 150.000 euros. Dicho impuesto sería creciente en función del capital o bienes heredados. Con el dinero recaudado, financiación de la adecuación y adquisición de viviendas bajo control sindical.

f) Creación de un impuesto sobre los beneficios de todas las empresas para crear con lo recaudado un fondo de inversión que, bajo control sindical, se dedique a promover inversiones de interés social con las que complementar las políticas de creación de empleo y de reforma estructural.

g) Establecimiento de un tipo impositivo internacional de un 50% a todos los movimientos de capitales. Que todos los sindicatos nacionales, independientes de partidos políticos, gestionen estos fondos y que sean repartidos por medio de las internacionales sindicales independientes, progresivamente entre todos los países del mundo: a menos renta de los países, más dinero. Que los fondos sirvan para proyectos de desarrollo económico y como ayuda para paliar la crisis económica y alimentaría.

6) Gasto público e impuestos

Para que la recuperación económica pueda ser una realidad es necesario reducir costes innecesarios, incrementar el gasto público y mejorar su financiación. Por ello proponemos:

- Reducción del sueldo a un máximo de 1600 euros brutos/mes (a precios de 2008), a todos los políticos de cualquier administración, sindicalistas profesionales, fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, así como al jefe del Estado y su familia. Desaparición de todos los gastos innecesarios y ostentosos, llamados “de protocolo” (comidas, fiestas, etc.). Si los catalano-baleares nos tenemos que apretar el cinturón, nos lo apretamos todos.

- Reducir todos los gastos militares y policiales a la mitad, hasta llegar a desaparecer. Que estas partidas se dediquen a asistencia y reinserción social.

- Incrementar la tasa de IRPF hasta el 60% para las rentas más altas.

- Incrementar el Impuesto de Sociedades hasta el 60%

- Incremento del IVA para los artículos de lujo hasta un 30% y eliminarlo a los de primera necesidad.

- Recuperar el impuesto sobre el Patrimonio y gravarlo con un 10%. Dicho impuesto seria creciente en función del capital o bienes en posesión.

- Más control sobre la evasión fiscal, la economía sumergida y la corrupción. Crear puestos de inspectores de Hacienda y permitir a todos los sindicatos acceder a la documentación de las transacciones y contratos firmados por las administraciones.

- Ilegalización de las SICAV (sociedades de inversión de capital variable, en las cuales están puestos los grandes capitales españoles) junto con las recién legalizadas SCIMI (sociedades cotizadas de Inversión en el Mercado Inmobiliario). El capital invertido en ellas pasaría, sin indemnización alguna para sus antiguos propietarios, a la Tesorería General de la Seguridad Social para financiar los subsidios de desempleo, pensiones y demás políticas sociales.

- Que los bancos y cajas paguen un impuesto extra y proporcional a los movimientos en cada Estado en los que actúan, para financiar seguros de desempleo, pensiones y políticas sociales.

- Eliminar los paraísos fiscales en todo el mundo.

Comitè Regional de CNT-AIT Catalunya i Balears.

también con análisis tan certeros como este construye revolución... salud a los compañeros cenetistas de barna!

Aviso Legal  |  Política de Privacidad  |  Contacto  |  Licencias de Programas  |  Ayuda  |  Soporte Económico  |  Nodo50.org