[Barcelona] 11-S: Autoorganitza't! Ni reis, ni súbdits!

Cal construir, crear. Qualsevol voluntat real de canviar les societats ha de passar necessàriament per aquests dos verbs, per aquestes dues voluntats. No ens podem quedar en la mera crítica i negació dels sistemes i les seves autoritats, hem de ser capaços de donar alternatives i proposar models que des de l’autoorganització i l’autogestió permetin avançar cap a la utopia llibertària, fent que cada cop sigui menys utopia i més realitat. Aquells que volem una transformació social des de la base no podem instal·lar-nos en la cultura del no, hem de ser positius i, al costat de la crítica, demostrar que la destrucció de les jerarquies, de les opressions, de l’esclavisme laboral encobert, del patriarcat, etc. es pot fer perquè hi ha altres models que no es basen en la competitivitat, en el poder, en la submissió, ni en la desconfiança. Hem de ser conscients que aquests canvis, aquestes transformacions, aquestes revolucions socials sols les podrà fer el poble, la gent, els individus. Per tant no ens calen líders, no ens calen avantguardes, elits ni il·luminats que ens mostrin el camí, que ens diguin que no som prou madurs per derrocar les lleis i per assolir un veritable contrapoder popular que ens apropi a l’emancipació i a assolir totes les independències que els individus, els barris, els pobles i les cultures necessiten.

Però no sols cal la crítica constant, la proposició inacabable d’alternatives socials i econòmiques, és molt important que també siguem capaços de realitzar una autocrítica de tot allò que fem, és necessari que les iniciatives caminin per si mateixes i evolucionin per l’anàlisi constant, sense caure en l’error de crear guetos ni en la prepotència d’aquell que vol estar per damunt del poble enlloc de ser part del poble.

Davant la seva economia de mercat i la seva explotació cal l’autogestió per tal que el procés econòmic sigui desenvolupat i organitzat per les que hi participen.

Davant els seus exèrcits, els seus carcellers, els seus buròcrates i mercenaris cal la solidaritat i l’autodefensa, cal el suport mutu, la cooperació entre totes les persones que pateixen, sigui al carrer, a la presó o en d’altres estructures de control i aïllament. Davant les seves lleis i els seus jutges cal la desobediència, la insubmissió. Davant el seu model patriarcal de dominació masclista on les diferències són menyspreades i on es vulnera la llibertat de cadascú de disposar del seu propi cos i de la seva pròpia sexualitat, cal la visualització de les diferències i de la normalitat dels sentiments i les eleccions individuals.

En front de les seves institucions i estats, enfront dels seus lobies, els seus diners i el seu poder cal l’ajuda mútua de tota la societat per teixir xarxes que permetin donar veu als sense veu i per donar a conèixer els ningú. Destruïm la seva autoritat per crear quelcom millor de les seves cendres on les llibertats i independències es donin des de l’individu al món, aconseguint l’autogestió social, econòmica i política, aconseguint un federalisme de pobles i individus lliures.

Ni reis, ni súbdits. Autoorganització social.

11/09/08 - 17:00 - Pl. Urquinaona
Bloc Negre'08

Comentarios

Hace falta construir, crear. Cualquier voluntad real de cambiar las sociedades ha de pasar necesariamente por estos dos verbos, por estas dos voluntades. No nos podemos quedar en la mera crítica y la negación de los sistemas y sus autoridades, tenemos que ser capaces de dar alternativas y proponer modelos desde la autoorganización y la autogestión que permitan avanzar hacia la utopía libertaria, haciendo que cada vez sea menos utopía y más realidad. Aquellxs que queremos na transformación social desde la base no podemos instalarnos en la cultura del no, tenemos que ser positivos y, al lado de la crítica, demostrar que la destrucción de las jerarquías, de las opresiones, de la esclavitud laboral encubierta, del patriarcado, etc. se puede hacer porque hay otros modelos que no ser basan en la competitividad, en el poder, en la sumisión, ni en la desconfianza. Tenemos que ser conscientes que estos cambios, estas transformaciones, estas revoluciones sociales solo las podrá hacer el pueblo, la gente, lxs individuxs. Por tanto no nos hacen falta líderes, no nos hacen falta vanguardias, elites ni iluminadxs que nos muestren el camino, que nos digan que no somos sufiecientemente madurxs para derrocar las leyes y para conseguir un verdadero contrapoder popular que nos acerque a la emancipación y a conseguir todas las independencias que lxs individuxs, los barrios, los pueblos y las culturas necesitan.

Pero no sólo hace falta la crítica constante, la proposición inacabable de alternativas sociales y económicas, es muy importante que también seamos capaces de realizar una autocrítica de todo aquello que hacemos, es necesario que las iniciativas caminen por si solas y evolucionen por el análisis constante, sin caer en el error de crear guetos ni en la prepotencia de aquel/lla que quiere estar por encima del pueblo en lugar de ser parte del pueblo.

Ante su economía de mercado y si explotación hace falta autogestión para que el proceso económico sea desarrollado y organizado por lxs que participan de él.

Ante sus ejércitos, sus carcelerxs, sus burócratxs y mercenarixs hace falta solidaridad y autodefensa, hace falta apoyo mutuo, la cooperación entre todas las personas que sufren, sea en la calle, en la prisión o en otras estructuras de control y aislamiento. Ante su modelo patriarcal de dominación machista donde las diferencias son menospreciadas y donde se vulnera la libertad de cadaunx de disponer de su propio cuerpo y de su propia sexualidad, hace falta visualizar de las diferencias y de la normalidad de los sentimientos y las elecciones individuales.

Frente sus instituciones y estados, frente sus lobbies, su dinero y su poder hace falta el apoyo mutuo de toda la sociedad para tejer redes que permitan dar voz a lxs sin voz y para dar a conocer a lxs nadie. Destruyamos su autoridad para crear alguna cosa mejor de sus cenizas donde las libertad y las independencias se den desde el/la individuxs al mundo, consiguiendo la autogestión social, económica y política, consiguiendo un federalismo de los pueblos e individuxs libres.

Ni reyes, si súbditos. Autoorganización social

11/09/08 - 17:00 - Pl. Urquinaona
Bloque Negro'08

Aviso Legal  |  Política de Privacidad  |  Contacto  |  Licencias de Programas  |  Ayuda  |  Soporte Económico  |  Nodo50.org