Louis, no m'he dut el debat al terreny personal, res més lluny de la realitat. No sé què t'ha fet pensar això. En cap moment m'he sentit "atacat" ni res de res. Tot ho he dit des de la tranquil·litat i la franquesa més grans.
Aclarit açò. Continue.
Jo no parle en nom de l'anticivilització, ni en nom del primitivisme, ni res de res. Jo parle segons jo ho veig. Per tant, ni afirme ni negue que l'anticivilització haja de tindre un discurs o unes propostes. Jo dic que les meues "propostes" són molt personals, ajustades a la meua persona, a la meua situació i a les meues circumstàncies.
Per descomptat, quant més lliure siga una societat, més fàcil serà dur a la pràctica idees anarquistes. No obstant, res millor com predicar amb l'exemple, i convertir la pròpia vida en el teu discurs.
Quan parle del costum institucionalista, parle de l'hàbit o la tendència a exigir un programa, un full de ruta, que siga àmpliament acceptat, una propaganda que dirigir a les masses (per curt que siga). Això, per a mi, no té el menor valor. No perd ni un segon pensant en això.
Continuem. Per a mi, el que faça un altre o la coherència d'un altre, tampoc té el menor dels interessos. T'havia malinterpretat, ja que m'havia donat la sensació que en el fons preguntaves alguna cosa semblant a
"val, però ¿com apliquem l'anticivilització ara?"
D'acord, imagine que ha desaparegut el capitalisme, i es pot viure a nivell mundial en anarquia.
-Primer: eixa hipòtesi no em diu res, ja que és impossible, i dit siga de passada, ridícul. No m'interessen els supòsits mundialistes o globals, són irreals i fantasiosos, i fins i tot, sovint (no sempre), camuflen una ànsia dominadora que fa fàstic. Això de que set mil milions de persones pensen "igual" només pot ser producte d'una rentada de servei inimaginable.
-Segon: ¿quina proposta vols que faça, si el món que planteges ja és lliure? Poder viure en anarquia és més llibertat que l'anarquia que la teua ment puga planificar, ja que la llibertat conté la teua anarquia, i no l'inrevés. El món, formatat, és com millor està. Les propostes han de ser locals. L'única proposta "general" és la formatació i la posterior creació d'infinitat de programaris ajustats a la voluntat de les persones. El missatge seria, una volta el món estiguera formatat:
"viviu, i deixeu viure".
Continuem. Per a mi, les ciutats impliquen dominació i destrucció, així que de llibertat, poca, o gens.
Si la civilització i l'Estat són com l'ou i la gallina, ni idea. Tampoc és res que m'interesse definir. Sé el que no vull, i sé el que sí vull. Perdre el temps en definicions de sobretaula m'avorreix. (No t'ho prengues a mal eh, ho estic dient amb to tranquil, de veres)
A continuació em fas unes preguntes personals, i com no, et contestaré en base a com ho veig jo per a mi:
Louis escribió:Lo del alimento dices que puede haber agricultura a nivel familiar/tribal pero no estableces cómo se daría ¿sería una agricultura natural/salvaje o modificarías el curso de un río para regar tus huertos?
Bé, personalment miraria de recollir l'aigua de la plutja. Miraria que el tamany, ubicació, composició distribució, etc... de l'hort i l'habitatge no alteraren la vida salvatge del voltant. No més del que jo, com a un animal més, alteraria.
Louis escribió:por otro lado que solo podrás cultivar las especies que se den bien en tu zona, ¿admites intercambios con otras zonas para obtener productos que no hay en la tuya?
En el meu entorn, entre el que hi ha, i el que es pot cultivar i produir, tindria suficient. L'acte de l'intercanvi em pareix perfecte. Tal volta el meu veí més pròxim haja aconseguit cultivar tomaques i jo no. Tot seria cosa d'anar a parlar amb ell, i proposar-li un acord per eixes tomaques.
Louis escribió:¿Podrán los gallegos comer naranjas valencianas? Sin camiones o trenes que les lleven la mercancía va a ser muy dificil, por lo tanto estarán sujetos a las especies que puedan cultivar en los terrenos donde habiten y las especies animales que allí vivan. A no ser que practiquen el nomadismo..
Tu mateix t'has contestat.
Amb la vestimenta, com amb la resta de coses:
Louis, ¿i a mi què em preguntes? ¿Jo què sé si la penya adobarà pells o teixirà vestits de cotó? Cadascú farà el que vulga fer.
¿Hi haurà intercanvi? ¿I a mi què em contes? Si ja no conec les situacions de les persones d'ara, ¿com vaig a conéixer les situacions d'unes hipotètiques persones?
¿A quina escala? ...
¿Serien tribus federades o associades? Doncs els acords i pactes entre comunitats humanes seran els que els seus membres vulguen. ¿Quina pregunta és eixa?
¿Pot existir una civilització anarquista? Pff... doncs home, si m'ho preguntes a mi et diré que, parlant en termes absolutistes, doncs no. Per a mi l'anarquia implica una vida simple, mancada d'elements civilitzadors. La civilització, per a mi, és en sí mateix una estructura de dominació, com també ho és l'Estat. La civilització precisa d'un ens governant per a funcionar. Així ho veig jo.