Mensaje
por p-ll » 30 Abr 2013, 14:57
Però genay, és que el tema no va de ser coherent o no ser-ho; va de que les teues idees (com les de qualsevol) no tenen el menor valor més enllà de la teua persona. O almenys, són idees que naixen -de tu- sense cap valor per a ningú més que a tu. Una altra cosa és que posteriorment altres persones les comartisquen o les acaten.
Tot acte té conseqüències, i valorar-les de positives o negatives no respon a cap moral universal preestablerta, ni a cap moral bàsica humana. No existeix tal cosa. Però és que a més a més, tot acte té conseqüències que són valorades com a positives i negatives alhora segons a la persona que preguntes, segons els paràmetres a mesurar, segons s'amplie més o menys el radi d'acció, etc.
Per exemple: no caçar un animal implica deixar eixe animal viu per a que siga ell qui sí que tinga dret a caçar altres animals, o a alimentar-se de vegetació que serveix de refugi i sustentació a altres. Per tant, aquests últims patirien -en darrera instància- la nostra presumpta solidaritat amb el primer. D'altra banda, caçar-lo implicaria acabar amb una vida, però es reduiria el risc que aquest animal caçara altres presses. Cultivar un hort implica eliminar la fauna i flora salvatge d'un lloc determinat. Implica també la nostra presència contínua, cosa que espanta a certs animals. D'altra banda, si cace i recol·lecte, la meua presència és nòmada, i l'entorn queda inalterat. La "causa superior" és la meua alimentació; el preu, l'animal caçat, els fruits recol·lectats.
Podríem dir que caçar implica la mort d'un animal, que implica molt probablement patiment. D'acord. Podem dir que això és un fet. El que no és un fet és que la mort d'eixe animal tinga una càrrega positiva o negativa per se. Ací ja entren els gustos, preferències i justificacions personals. I intentar estendre eixes preferències als demés com una espècie de paraula del Senyor és ridícul. Si les intente estendre serà perquè la resta de persones entren en conflicte amb mi, no per cap moral sagrada.
És a dir, igual té, t'ho muntes com t'ho muntes en la teua ment, la moral és condemnadament relativa, fins i tot en temes com la mort d'altres éssers. El que passa és que la ment acostuma a ordenar aquestes reflexions de manera que la pel·lícula moral resultant ens és fabulosament infal·lible.
Així que cadascú s'estableix la seua moral, sabent que només és seua, i que entrarà en conflicte amb aquell que intente violar-la. Però confondre això amb una suposada moral humana que tothom hauria d'acatar és molta pretensió.