Mensaje
por p-ll » 25 Ene 2013, 16:01
Vaja per davant que jo no he dit res de saquejar. Ni tan sols he nomenat la paraula. Simplement per a que quede clar, que ací al fòrum hi ha un costum molt arrelat de ficar a tot el que pareix que sona igual, al mateix sac.
Al tema: ¿aprofundir en l'autonomia individual no és possible? Agrairé una explicació al respecte, protorm.
Vaig a explicar el que jo entenc per societat o massa social. La massa en sí és dependència i esclavitud. És el resultat de la submissió a tots els nivells. La massa és inherentment cega, i la gent que en forma part, no sap concebre's a si mateixa com un individu per damunt de tota llei, regla o convenció. Són persones que viuen a través de l'estructura mental del sistema, del paradigma estatal. La massa mai no desapareixerà.
I no es tracta d'acceptar-ho o no, sinó d'observar i analitzar la societat. I després de fer-ho, ¿com no concloure que la massa social mai serà anarquista?, és de calaix. La massa social és un llast, és l'objecte al que intenta convéncer tota ideologia. Si cal, se li fa la pilota, es compra, es sedueix, però sempre es tractarà d'un bolic de gent impersonal.
La massa social farà el que estiga de moda. Si la moda és l'anarquisme, la massa social es vestirà d'anarquista, i actuarà com a tal, però mai serà anarquista, mai sentirà tal cosa. A la massa social se l'ha de mantindre, se l'ha de recordar contínuament per què "ens" està recolzant, perquè "correm" el perill que ens siga infidel i es deixe seduir per altres idees.
Una massa social anarquista és un oxímoron. Un anarquista no fomarà part d'eixa massa. Un anarquista se sap fora de tal argamassa homogènia.
A mi no em val la filosofia de convéncer a la massa abans que la convença un altre. O guanyar-se la seua simpatia per a que siga amigueta nostra.
He de dir que l'elecció de dedicar-se a l'autonomia personal, o a consumir tot el que ens posen davant dels morros, en el meu cas, no depén d'una qüestió material-econòmica ni de recolzament popular, sinó d'una qüestió interior i personal. Jo no depenc de l'aprovació ni els actes de la massa per a decidir, opinar, interpretar o emprendre el meu camí.
Si per a algú el concepte "revolució" depén del suport massiu, ho porta clar. Jo, ni vull que la massa forme part del meu projecte de vida, ni vull règims de cap classe. Jo vull el règim "p-ll" per a mi, i arribat el moment, el règim "p-ll + altres" per a mi i els meus companys. El que procure és que la massa no interferisca en mi; no, pel contrari, ficar-la de la meua part al més pur estil "si no pots amb l'enemic, uneix-te a ell".
L'anarquia no passa (almenys necessàriament, deixe'm-ho així) per la perspectiva social o obrera. A mi el rotllo de la classe obrera no m'entra ni a la de tres. I he d'afegir, que no sé quina lògica segueix aquell que creu en una revolució social anarquista (que per cert, s'hauria de donar a nivell global o estatal, per a més inri), i en canvi li sembla impossible la creació de grups autònoms encaminats a assolir cada cop més alt grau d'autosuficiència.