Jorge. escribió:No sé si te entiendo bien. ¿Que pudo haber destrucción del medio con tecnología simple?
Que sí
Jorge, fotre! Que amb tecnologia simple, pot haver destrucció del medi. I tant que sí, tot és qüestió de ficar-se. (pot = "puede", no "pudo")
No obstant, recorda que no estem parlant de l'ús de la tecnologia, ni de la gestió de la producció, sinó del procés de producció. Ja hi haurà temps per a parlar de la gestió de la producció, que també em sembla important, i també l'ús. Però ara, centrem-nos en el procés, si no és massa demanar.
Mira, si ho prefereixes podem deixar de parlar de tecnologia simple i complexa, i podem parlar simplement de les repercussions del procés de producció o fabricació de qualsevol objecte (del que tu vulgues). És raonable, no? L'ésser humà fabrica coses, les modifica, així que podem observar quines implicacions té el procés de fabricació d'eixes coses, i valorar ací, entre els dos (i qui vulga), què considerem nociu i què no.
És que si no, sembla que estic ací instaurant la ideologia primitivista del
sí o sí... i no vull que això passe... no per l'amor de Déu...
Així que, per exemple, la quantitat de cases de tova que es construisquen implicaran o no, destrucció. Si construïm cinc-centes cases de tova en un mateix lloc, potser alterem dràsticament la població de la fauna, i provoque un desequilibri irrecuperable entre distintes espècies.
O si en construïm unes quantes, potser apleguem a conservar eixe equilibri.
En qualsevol dels casos, la tecnologia en sí, la de la tova, amb fabricació manual, no implica destrucció, perquè si fem poques cases, per a una comunitat reduïda de persones, no tindrà repercussions desequilibradores (per dir-ho així). En canvi, si la casa és de blocs de formigó, encara que en construïm una sola, ja necessitem tot el procés de fabricació dels blocs de formigó. I la producció de formigó, així com de les eines i maquinària necessàries per fabricar-lo (recordem que no ens val ignorar algunes parts del procés), sí que impliquen destrucció.
I quan parlem de destrucció no parlem de matar una formiga, ni d'esclafar una planta, etc... sinó de modificar dràsticament la tendència d'un medi. Una tribu que visca a una selva, permet la vida al seu entorn, pel motiu que siga, m'és indiferent si és perquè no poden arrassar amb tot per manca de tecnologia, o perquè creuen en la Mare Terra, o en extraterrestres. No té la menor importància, la qüestió és que permeten el desenvolupament de la vida d'infinitat d'espècies. De fet, de no ser així, les pròpies tribus haurien tendit a desaparèixer per elles mateixa. I conste que, tot i que veig en la vida tribal nombrosos trets que no m'importaria copiar, per a res pretenc fer-los servir com a referent, només com a exemple per a explicar el concepte "destrucció".
Jorge. escribió:Pues entonces la tecnología compleja no es una causa inevitable ni de la destrucción del medio, ni de la dominación, ya que previamente otra cosa la produce.
Clar que la tecnologia complexa no és una causa inevitable: és pot evitar!
I naturalment que hi ha una altra cosa que la produeix, la decisió humana, la qual no està programada.
Jorge. escribió:La destrucción esa tiene causas más complejas.
I tant que les té! La tecnologia complexa no és l'única causa. Pensava que t'ho havia comentat...
Jorge. escribió:De hecho, cualquier tipo de tecnología, según tu definición, que no conlleve destrucción del medio, por complicada que sea, es tecnología simple. Por ejemplo, un embalse. Por ejemplo, un incendio en agricultura de tala. Como no definimos cuánta destrucción tiene que haber para estar disconformes, podemos decir que inundar un valle o quemar parte de un bosque no destruye el medio, sino que lo modifica.
Efectivament, el nom de la tecnologia és el de menys. Si no implica destrucció: perfecte. A mi res m'importa si li dius simple, complexa, o et fas la
pitxa un embolic amb els noms? Parlem de la manera de produir, de construir, de fabricar, del procés i les seues parts. Si no implica destrucció ni dominació, doncs millor que si n'implica, almenys per a mi.
En quant a l'exemple de l'embassament: analitzant el procés de construcció en totes i cadascuna de les seues parts, així com de les eines, recursos, mà d'obra i maquinària necessària per a construir-lo (en cas d'haver alguna cosa d'aquestes), podrem valorar si existeix alguna manera de procedir que implica nocivitat. I ho podem debatre entre els dos, perquè tal volta el procés sencer estiga, per a tu, lliure de nocivitat alguna, i per a mi no. Seria interessant compartir eixes consideracions.
Si el cas és que l'embassament s'ha fet amb l'anomenada tecnologia simple, podrem, igualment, i afinant més en els detalls d'eixe embassament, valorar si per a algú dels dos existeix algun component nociu.
Açò no va de taules d'equivalències tipus
"destrucció-nocivitat" en escales de l'1 al 10. No, allò interessant, és que com que els humans convivim uns amb altres, ens veiem conduits a parlar sobre què molesta i què no molesta a la resta, sobre què sembla bé i què no.
"T'importa que desvie aquest tram de sèquia?" "Et sembla bé que reguem els dos alhora?" "Li importarà a la gent que viu aigües amunt que desviem part del cabdal del riu?" "Vaig a parlar amb ells". I aquestes coses es parlen, es consideren les possibles repercussions, es transmeten les sensacions i experiències viscudes entorn a una qüestió que pot ser considerada un problema, o causa de conflicte. D'això és el que tracta tot açò d'analitzar els processos de producció i fabricació, i no d'imposar una doctrina super-anarco-ecologista.
PD: Per cert, en referència al que he pogut llegir en alguns comentaris: A mi no m'interessa el més mínim convèncer a ningú (algun usuari ja ho sabrà), simplement estic exposant una opinió i una visió de les coses. Faltava més! A mi tant me fa que hi haja qui les assimile, les odie, les ignore o es burle... Ací s'està tractant una qüestió concreta, i sobre ella opine.
Ie, tinc més moral que l'alcoià!
