Açò ho podem deixar per a un altre tema, però per a que no semble que evite contestar, diré que per a mi l'anarquia és un estat de la consciència, i aquest, inevitablement té unes conseqüències directes i palpables en l'entorn (sobre un mateix, sobre la resta d'individus, i sobre el medi en que habita).Keelhauled escribió:Me ha entrado la curiosidad, ¿tú cómo definirías la Anarquía con una serie de adjetivos y/o palabras?
Jo pense que no tens manera de demostrar això.Keelhauled escribió:Todos mis argumentos están basados en eso: Nosotros, los humanos, somos la especie más inteligente de planeta...
Per a començar ja diferim en la qüestió de la intel·ligència. Per a mi, civilització i intel·ligència són poc compatibles. Com pots estar segur que alguna espècie vegetal -per ficar un exemple- no està molt més desenvolupada i té un organisme molt més sofisticat i complexe que l'humà? Potser els humans només captem el 10% de les funcions d'algunes plantes. I les plantes no tenen cervell. Tindríem davant dels nassos una espècie, segons els teus paràmetres, molt més intel·ligent i avançada que nosaltres, però no seríem capaços d'adonar-nos-en mai. No cal imaginar-se vida extraterrestre llunyana.Keelhauled escribió:creo que puedo decir que no hay ninguna clase de civilización más inteligente que la nuestra y que se oculta a nuestras espaldas y en nuestro mismo planeta...
Al dir "arma", vull dir "característica". I vaja, amb el tema de la lluita de classes no estic d'acord en absolut, però és una altra història, com bé dius.Keelhauled escribió:para mi, el razonamiento es lo que dije: la capacidad de poder analizar las causas y las consecuencias de tus actos. No es una arma de crecimiento... El arma que nos ha hecho llegar a donde estamos, según mi opinión, es la lucha entre clases, pero eso ya es otra historia.
Com puc pretendre universalitzar allò que només pot ser interpretat? Jo interpretaré l'entorn, i en base a això, em crearé una idea d'allò que em beneficia a mi, però mai podré sentenciar què beneficia a una altra persona, perquè eixa persona pot haver interpretat l'entorn d'una manera totalment diferent. Segons com interpretem l'entorn, la concepció de "bo" i "roí", varia. No venia de sèrie amb la humanitat. Som una espècie més d'un tipus de vida terrícola. La moral no ve de sèrie en cap tipus de vida. La moral és cultural. I quan parle de cultura no parle de vestits regionals (o nacionals), ni de música folklòrica, ni de paelles, ni de la tomatina de Bunyol, ni de focs artificials, ni de Navel-lates. Quan dic "cultural" em referisc al conjunt de concepcions i interpretacions que s'acaben establint i assimilant en una agrupació humana determinada. Per aquesta raó hi ha infinitat de cultures al món, i infinitat de maneres d'entendre'l. I els individus d'eixes cultures viuen en base a eixa cultura, en definitiva, a eixes interpretacions.Keelhauled escribió:¿Que por qué la ley de diferenciar entre lo bueno y lo malo debería de establecerse en todo el universo?... [...] si no existiera tu capacidad de comprender las consecuencias de tus actos ni la ley de poder diferenciar entre lo que es beneficioso para ti y para tu entorno y lo que causa problemas y conflictos, ahora mismo tú cogerías un arma de fuego e irías por la calle disparando a todo ser vivo con la misma tranquilidad y remordimiento que cuando vas a comprar el pan por las mañanas.
La ciència moderna, el que fa és eliminar aquestes diferències culturals de les que parle, intentant establir a base d'imposició una única concepció i interpretació de l'entorn. Una més d'entre tantes i tantes concepcions d'allò que ens envolta, que inexplicablement hem d'assimilar sense qüestionament algun.
En conclusió, per mi no hi ha el menor problema en que per a entendre l'entorn utilitzes el mètode que et vinga en gana, de veritat, no em crea el menor malestar. A allò que m'opose és a que un sistema d'interpretació de l'entorn determinat s'establisca com a referent, menyspreant i atacant de manera directa a la resta de concepcions de l'entorn. I insistisc, la ciència moderna, actualment actua de manera autoritària.
El tema està a la ment. Una persona ha de saber si li molesta o no que una altra conceba l'existència d'una manera diferent.
Però no és que no li haja de molestar perquè l'anarquia diu que no li ha de molestar, i ha de ser tolerant. Això no seria més que l'obediència d'una espècie de catequesi.
Si a una persona no li molesta que altres entenguen la vida i l'entorn d'una altra manera, ha de ser perquè ha de comprendre que en veritat, la seua pròpia manera d'entendre les coses no és la única ni l'autèntica. L'únic que sap és que no pot saber com són les coses. Ara em ve la frase atribuïda a Sòcrates: Només sé que no sé res. I amb raó...
Per cert, continue comprovant com insisteixes en que "religió" = "monoteisme" (o si m'apures, "religió" = "deisme"). Així es bloqueja inevitablement el debat.
La ciència no és un invent, és més bé el nom a una manera de procedir adquirida per l'espècie humana des dels seus inicis (així com també altres espècies animals), desvirtuada, com deia al comentari anterior, al llarg dels anys, sobretot dels darrers segles, i més encara dels darrers decennis.
I ara, la ciència -repetisc- no es limita a observar, experimentar i aprendre. De fet, eixa és la manera natural que ha pres l'ésser humà per a adquirir coneixements. Existira o no actualment la ciència moderna, un humà seguiria el mateix procés per a intentar explicar-se perquè brilla la pantalla de l'ordinador o perquè es mouen les estreles. Eixe procés d'aprenentatge no és la conseqüència de la ciència moderna, no és posterior a la ciència moderna. Eixe procés d'aprenentatge és allò que pel temps ha adquirit el nom de "ciència" (i parle de la tradicional). És per tant el nom que rep l'observació, l'experimentació i l'aprenentatge. Propis de l'espècie humana des de fa mil·lennis. La ciència moderna no existeix des de fa mil·lennis.
Atorgar a la ciència moderna la capacitat humana d'explicar-se l'entorn és una fal·làcia lògica.