Unx Más escribió:Que si no se plantea nadie, en la lucha anti-tecnología (¿se puede denominar así?), que esto sea posible de una forma más o menos progresiva (una vuelta de las ciudades al campo o algo similar).
No ho sé, hauràs d'anar preguntant un per un. Com és natural, els humans no pensem tots igual.
Unx Más escribió:Es que hasta ahora todo lo que he leído tiene un toque "post-apocalíptico" como si se diese por sentado que no hay otra forma de hacerlo que no sea de forma inmediata, traumática, sin posibilidades de adaptación.
Ha de quedar clar que ninguna lluita consisteix en escollir la millor opció d'un aparador. Cadascú l'entén i la fa a la seua manera, com més li agrada.
Unx Más escribió:No creo que grupos clandestinos reducidos (las células a las cuales te refieres) tengan la capacidad de acabar con el sistema tecnoindustrial y mucho menos de una forma más o menos inmediata, o mejor dicho no progresiva. En mi opinión esto no es posible, estos grupos no iban a tener posibilidad ni de arañar significativamente la superficie del enemigo.
Les cèl·lules a les que m'he referit són un exemple que se'm va passar pel cap, i el vaig escriure. Crec que és raonable pensar que algú pot optar per eixe camí. Tu preguntaves sobre possibles vies, i jo et vaig contestar, ficant com un dels exemples el de les cèl·lules. En ningun moment he dit quines vies considere efectives o no. Si vols ara, podem parlar sobre què opina cadascú de l'efectivitat d'eixes hipotètiques cèl·lules.
Unx Más escribió:¿Quiere decir esto que sí hay quien propone métodos menos apocalípticos?
Sé que la pregunta anava cap a
anarchy, però si m'ho permets et donaré també la meua opinió, així tal volta pugues comprovar que hi ha diferents camins pels que abordar la qüestió tecnològica industrial. Pel moment, només aclariré que no és qüestió de proposar (recordem que no estem davant d'un aparador), del que es tracta és de plantejar-se un mateix la seua millor opció, i tirar-la endavant. I després, només després, proposar-la si vol, a la gent que es vaja trobant pel camí. El que intente que quede clar és que no cal que una massa X accepte una proposta per tirar-la endavant, i també, advertir que darrere d'una proposta, i sobretot actualment, sol amagar-se un intent de dominació, autoritarisme. Cal estar segurs si el que pretenem és comentar un tema, o convèncer d'un tema.
Unx Más escribió:Si yo te digo: "esta táctica no me parece que vaya a conseguir sus objetivos" y tú me dices: "la tuya tampoco" no has rebatido lo que yo he dicho. Así que vale, asumo que puede ser que la mía tampoco. ¿Y ahora?
Molt cert,
Unx Más. Et donaré la meua opinió. Jo crec que una cèl·lula pot ser efectiva, o almenys una opció a tenir en compte, si es dedica a la defensa (d'un territori on s'estiga vivint, per exemple) o resistència. Una cèl·lula dedicada exclusivament a l'atac, no seria una via per la que em decantaria. La considere inefectiva i poc sana per a la meua ment (parle de bucles d'odi i coses semblants). L'acció mitjançant cèl·lules, o fins i tot individual, és una part normal -diria jo- de la vida en un lloc i tessitura en el que no s'està a gust (pressió, malestar, destrucció, dominació...), però pense que dedicar-se a això exclusivament obliga a oblidar-se del potencial creador, de viure, d'imaginar i materialitzar alternatives per a l'ací i ara, que hi han. Sempre es pot avançar, millorar, modificar alguna coseta de la pròpia vida. Allà cadascú si considera millor fer reformisme o no, en el grau que siga. El que s'ha de tenir clar és quines implicacions tenen les nostres accions, i deixar-nos d'autoengany ni excuses.
Estic d'acord amb els apunts que fas sobre l'acció de cèl·lules front l'aparell policial-militar. Crec que plantejar una lluita física a nivell general és estar abocat a la derrota. S'ha de ser llest i no perdre's en l'
orgull del guerriller, que no és més que una unflada d'ego que impedeix plantejar una estratègia eficient.
D'altra banda, en quant a guanyar o no simpaties, diré que no és que m'interesse especialment ser antipàtic, ni molt menys (de fet no m'interessa en absolut, jo sóc d'allò simpàtic en la vida de carn i os,

), però si alguna cosa es clava per la meua vida, i considere de vital importància eliminar-la i ho aconseguisc, em dóna igual resultar antipàtic. He comentat en moltes ocasions, que l'establiment d'una massa no entra dins dels meus plans de vida. Perquè considere que allò normal és que cadascú pense a la seua manera, i canviar això implicaria dominació.
El suport social, per tant, m'és totalment indiferent. És més, si l'aconseguira, continuaria dubtant de si l'he aconseguit a través de mètodes de dominació indirectes. Encara que, al capdavall, no sóc jo qui m'he de fer responsable de la facilitat
borreguil d'altres persones. Com a apunt personal, si la destrucció d'una central elèctrica, per ficar un exemple, implicara irremeiablement un resultat pitjor que el que hi havia, doncs ja m'ho pensaria de fer-ho. Ací entraria l'estratègia, però centrada en mi, no en que altres persones assimilen les meues idees i les recolzen.
Unx Más escribió:¿no os parece?
No pluralitzes, per favor. També ho he notat en altres temes. Quan hi ha més d'un usuari anticivilització, automàticament es pluralitza, com si no tinguérem capacitat de tenir opinions diferents sobre les coses.
Unx Más escribió:Para dejarlo claro, no pretendo ni ser insidioso, ni venir dando lecciones, ni ridiculizar la postura de nadie, ni venir diciendo "lo mío es lo mejor", ni ponerme en plan paternalista... sólo quiero debatir para aprender y reflexionar sobre todo esto.
Jo crec que és evident que estàs plantejant els teus dubtes d'una manera clara i plana. Quan algú ho fa des de posicions manipuladores o amb mètodes bruts que impedeixen els debats o els tornen en converses cícliques, es nota de seguida. Així que ja saps, a preguntar home (no intente ser paternalista jo tampoc eh, és que al rellegir açò últim, m'ho ha semblat a mi i tot, hehe).
