Sobre Podemos. Text del "grup llibertari l'Estació", d'Albaida
http://barcelona.indymedia.org/newswire ... /index.php
http://ateneulestacio.blogspot.com.es/2 ... demos.html
No fa molt va tenir lloc a l'Ateneu l'Estació d'Albaida un debat obert sobre la formació política Podemos. Aquesta ha saltat a la palestra agafant per sorpresa a molts i cobrant una importància política i social indiscutible. Per eixe motiu un bon grapat de gent ens vam trobar al pati de l'Ateneu. Al següent text tractarem d'expressar de forma breu i senzilla les nostres impressions d'aquell acte així com, en línies generals, la nostra visió sobre el tema.
UNA ALTERNATIVA?
Podemos està canalitzant electoralment part del descontent de la societat, que es va mostrar un temps enrere a les places i va ser conegut com a 15M. Arriba en un moment de desconfiança generalitzada de la política professional i les institucions, de sobres justificat. En aquest escenari promulga la idea d'una transformació social basada, sobretot, en la substitució dels polítics corruptes per uns altres nous, més honestos i treballadors. També en un relleu generacional. El que prometen és convertir les reivindicacions ciutadanes en realitat a través de noves lleis més justes, és a dir, a través d'un reforçament de l'Estat, i així poder plantar cara als poders econòmics. Però obliden que els poders econòmics i els poders estatals tenen en moltes ocasions els mateixos interessos. I per altra banda, si tot el món sap que el poder corromp a l'home, perquè hauria de ser ara diferent?
El punt central de la seua proposta és eixir de la crisi buscant un retorn a l'estat de benestar. Proposen la creació de treball a través de més indústria i de nacionalitzar empreses i recursos. També mesures restrictives a les grans riqueses o a la classe política, pujant els impostos o baixant els sous. Tots i totes sabem que a dia de hui el paro, la desigualtat econòmica i la corrupció política son formes modernes de crim organitzat.
La situació que estem vivint fa que les seues propostes siguen molt atractives i vistes amb optimisme. Però cal dir que darrere d'aquestes no hi ha una base més amplia, que afronte les gravíssimes conseqüències ecològiques i socials que es deriven d'eixes mateixes polítiques. No podem pensar alegrement en fabricar i repartir productes per al poble com a solució al paro i a la pobresa. Senzillament perquè la terra, l'aigua, els minerals i el petroli necessaris estan acabant-se. És el problema de buscar una solució tècnica i econòmica a una qüestió també social i ecològica. El resultat és allargar el mateix model que ens ha portat a esta crisi, en nom d'un suposat progrés material. Pa per a hui, fam per a demà.
No està de més recordar que Podemos és un partit polític que es basa, com tots els altres, en un sistema autoritari que es materialitza en les eleccions, el parlamentarisme i les institucions. A la vista està que la seua estratègia es basa en crear líders molt mediàtics, en vendre una imatge. Vulguem o no, representa uns privilegis que els separa de la gent d'apeu, per a que uns seguisquen estant dalt i altres baix. Ells, per si de cas, ja han deixat clar que algunes persones son d'una classe molt inferior a la seua, per molt que afirmen ser “los de abajo”. I en última instància, eixos privilegis, seran defesos per la policia i els militars.
Per totes aquestes raons considerem que Podemos no és cap alternativa al model actual. En tot cas, un partit alternatiu dins del mateix model. Ara bé, i encara que siga contradictori després d'haver enumerat molt per damunt els factors que ens fan desconfiar d'esta estructura política, no es poden negar alguns dels seus mèrits. En una situació de crisi generalitzada, on les contradiccions del sistema es mostren cada vegada més en forma d'injustícia social (desnonaments, atur, precarietat laboral, ...), ha aconseguit situar algunes d'eixes desigualtats en un àmbit públic molt més ampli del que era habitual: els mitjans de comunicació de masses. També ha potenciat la creació de cercles assamblearis i locals, que aprofitant l'eco mediàtic de Podemos poden créixer en número i generar espais de discussió i acció. Que la gent ens ajuntem a parlar dels nostres problemes i busquem formes directes de solucionar-los és una bona cosa.
CANVIAR EL SISTEMA DES DE DINS?
Una i altra vegada seguim escoltant que el sistema s'ha de canviar des de dins, que la única solució passa per una gran reforma constitucional. No anem a negar que la cosa està fotuda, de fet mai hem dit que la lluita per la llibertat siga menjat i fet. Ara bé, pensar que un sistema profundament injust i corrupte va a canviar per votar a un tio simpàtic, que té dos carreres i que pareix de fiar, ens sembla pecar de massa ingenuïtat. Entenem que la situació no és fàcil i que la frustració, la impotència i els dubtes hagen d'aflorar, però sincerament, no ens pareixen motius suficients. Hem escoltat a molta gent dient “els altres ja sabem com ho fan, ara tindrem que provar a estos”. Però això és pura resignació, no te cap fonament. Nosaltres no dipositem esperances en un nou Salvador que vinga a traure'ns les castanyes del foc. O lluitem totes i tots, colze amb colze, per eixir d'esta situació i assumint la nostra responsabilitat col·lectiva, o no deixarem de marejar la perdiu sense anar a cap lloc.
I NOSALTRES, QUE PROPOSEM?
He ací la gran pregunta. Sembla que no es pot parlar d'una cosa, analitzar-la o criticar-la, si no proposes una altra. Nosaltres pensem que és important discutir sobre Podemos perquè ens afecta a totes i tots, i que això per sí mateix ja és valuós. En tot cas, intentarem deixar unes pinzellades constructives.
Nosaltres partim de la base de que no reconeixem cap tipus d'autoritat i de que, per molt que ens diguen, els intents d'organització social basats en les institucions polítiques i econòmiques estatals, son un fracàs històric i present a tots els nivells. Què podria haver un partit què no fóra tan cabró com els altres? Doncs bé, podria ser, encara que permeteu-nos el benefici del dubte. Però de totes formes això no canviaria el problema principal. Sent molt optimistes podria ser que per un temps baixara el paro, alguns polítics cobraren menys o alguns magnats haurien de pagar més a hisenda. Bé, i què? Continuaríem sense tindre el poder de decidir sobre les nostres vides i els nostres pobles, continuarien causant-se danys irreparables sobre el territori, continuaria imposant- se, al cap i a la fi, el criteri d'uns pocs contra tots i totes.
Si tenim alguna opció de generar un canvi real serà cosa de totes i tots, amb la força que dona la unió i la pluralitat de construir-lo conjuntament. Fruit del treball constant, les assamblees, la determinació i la intensitat necessàries. No serà cosa d'un nou líder o un nou partit: això és més del mateix, aigua en cistella. Tampoc per baixar una vesprada a un cercle, votar amb una papereta que porte la cara d'un il·luminat o dir en el bar que ja està bé del bipartidisme anem a canviar les coses. Si no agafem al bou per les banyes ja poden passar anys i anys, partits i partits, que seguirem cantant la mateixa cançó: la cançó dels queixonets.
Si nosaltres adoptem una postura crítica amb Podemos no és per a atacar a la gent que ha decidit que ja està farta. A eixos que ja s'han cansat del passotisme i han baixat a les assamblees no podem menys que felicitar-los. Tant de bo que cada vegada en siguem més i que totes i tots aportem l'esforç necessari, però tenint en compte que cap fruit que valga la pena collir serà sembrat per un líder o un partit. Cadascú haurà de posar la seua llavor i assumir la seua part de responsabilitat. Qui pense que votant a Podemos va a trobar el remei a tots els mals acabarà entropessant altra vegada en la mateixa pedra. Ja està bé de falses il·lusions: Sols el Poble salva al Poble.
– Al País Basc o Amèrica Llatina ja han hagut processos similars i no es pot dir que les injustícies, les desigualtats o els impactes sobre el territori s'hagen superat. Perquè hauria de ser ací diferent?
– Per a quan un debat profund sobre les conseqüències del model de vida que portem?
– Si les assamblees son tant importants, per a què formar un nou partit acatant les regles del joc dels poderosos?
– Portem molt temps deixant que siguen altres els que decidisquen per nosaltres, per a quan agafar les regnes de les nostres vides?
Grup Llibertari L'Estació
Yo no he dicho que sea lo mismo que la derecha. Y claro que quiere humanizar el capitalismo, quiere gestionar el Estado capitalista para reactivar la acumulación capitalista "estimulando la demanda" como dice Iglesias. No veo que CNT pretenda hacer eso, ni ninguna organización de clase, de hecho, es una tarea propia de los partidos burgueses.
(te pongo un smiley que veo que les tienes cariño).
