Comunisme, Hegel i Llei Natural

[Chimaera monstrosa]

Es diu que Hegel va ser font d'inspiració a comunistes i a totalitaristes del capitalisme. I pot ser ben cert, dons aquest autor en les seves diatribes dicotòmiques equipara amb perilloses giravoltes la llei natural amb la llei del monarca. Acaba resumint-se en que el governant i les seves lleis son també part de la moral d'una comunitat i que la intervenció divina està darrere de tot acte comunitari i moral, i d'aquesta manera l'home deu assumir la rectitud i observança de les lleis, fent de la seva interiorització de la llei del monarca, vida conforme a l'essència de l'ésser. Ens ven Hegel l'estat com una suprema bellesa i de temptadora forma. Els comunistes i d'altres van fer seva aquesta admiració per la norma i la llei escrita, on només calia canviar el monarca per el partit i tota la seva estructura i burocràcia, però l'admiració per l'ordre heterònom (aquell que ens ve donat de fora, a diferència d'un fet autònom o propi de la nostra activitat), queda conservat en el sistema estatalista concret amb el que ens enfrontem.

La meva crítica pretén anar una mica més enllà de la crítica a la llei del monarca i argumentar ja no sols contra la seva suposada condició de llei natural, si no precisament defendre que l'home lliure i autònom, sobirà suprem de les seves pròpies decisions, aquell qui activament crea i s'esforça per millorar la condició de l'ésser humà, va més enllà de cap obediència cega a anquilosades formes i amb el seu esforç s'oposa a la injustícia i mesquinesa d'aquells que com els animals sense orgull, fan realitat allò al que formalment es possible arribar a realitzar per algú o d'altre. No és només mostrar amb l'exemple els límits on pot arribar la immundícia de certes persones, si no denunciar que es puga arribar a prendre per llei natural les possibilitats factibles de determinats comportaments humans, sense prendre en consideració l'exemplificació que es fa d'aquestes conductes amb la suposada llei natural, que per mi, subjecte autònom dotat de consciència pròpia, ni és llei ni és natural. Molta menys consideració tinc llavors per les lleis del monarca, el govern o el partit.

[Jorge.]

No és només mostrar amb l'exemple els límits on pot arribar la immundícia de certes persones, si no denunciar que es puga arribar a prendre per llei natural les possibilitats factibles de determinats comportaments humans, sense prendre en consideració l'exemplificació que es fa d'aquestes conductes amb la suposada llei natural, que per mi, subjecte autònom dotat de consciència pròpia, ni és llei ni és natural. Molta menys consideració tinc llavors per les lleis del monarca, el govern o el partit.

Ah, bé dit. Ma molt agradat.

[Chimaera monstrosa]

Hola Jorge. Me alegro mucho de que te haya gustado la diatriba. Cuando digo mostrar con el ejemplo no me refiero al mio propio, si no, por caso, el que sufre las consecuencias de sus decisiones. He escrito el texto por remarcar que cada uno es libre en sus propias decisiones y supuestos intereses ante cualquier tipo de ley, que somos seres dotados de libertad y responsables de nuestras acciones. Es decir, entre otras cosas, que podemos mostrar y ejercer nuestra disconformidad con el transcurso de los hechos conforme nos vienen dados en su situación de minima moralia.

[Jorge.]

Hola Jorge. Me alegro mucho de que te haya gustado la diatriba. Cuando digo mostrar con el ejemplo no me refiero al mio propio, si no, por caso, el que sufre las consecuencias de sus decisiones. He escrito el texto por remarcar que cada uno es libre en sus propias decisiones y supuestos intereses ante cualquier tipo de ley, que somos seres dotados de libertad y responsables de nuestras acciones. Es decir, entre otras cosas, que podemos mostrar y ejercer nuestra disconformidad con el transcurso de los hechos conforme nos vienen dados en su situación de minima moralia.

Es verdad, sí. Pero no veas las implicaciones que tiene eso. Está bien que nos lo recuerden de cuando en cuando, porque como uno se descuide, se deja ir.