No sé, cadascú fa el que vol, sap o pot. Si tu t'inventes l'existència d'una objectivitat assolible pels humans, i et serveix per al dia a dia, perfecte. No fas res diferent a ningú.genay escribió:Vale osea que no existe la objetividad nunca ¿entonces qué hacemos con todo?
Perdona, ¿"sin motivo"? I eixe motiu, ¿és teu? ¿meu? ¿diví i inqüestionable? ...genay escribió:yo solo digo que atacar sin motivo a otros seres sintientes me parece mal por esas consecuencias que he descrito.
I compte, que jo no estic dient que la manca d'un motiu objectiu siga una justificació per a fer patir a la resta d'animals. Jo sols expose que això dels motius i dels "depén" no respon més que a la interpretació personal, que extesa, es transforma en convenció social, res més.
De fet, jo sóc vegetarià. I ja és la segona volta que em veig "forçat" a etiquetar-me (la primera volta havia sigut dir-te que era ateu), per tal que no interpretes que els arguments que et plantetge impliquen que jo estiga situat en un discurs diametralment contrari al teu. Açò no hauria de ser necessari.
Si decideixes no matar un animal per a menjar, és per que a tu "t'ix d'ahí", no ho oblides. Res és per imperatiu diví ni còsmic. Tots funcionem en base a coses que ens ixes d'ahí, a això vull arribar.genay escribió:Si luego hay 100 variables más que juzgar pues yo que se... ¿A dónde quieres llegar? La moral podrá ser lo que quieras pero el hecho final que un animal sufra y muera porque a mi me sale de ahí comerme un entrecot pues no.
¿Filosofia? ¿Qui ha parlat de Filosofia? Jo sols estic xarrant amb uns usuaris d'un fòrum sobre açò i allò altre. Coses de la vida com menjar, cagar, follar, córrer, pensar, somiar, dormir... Res que no fem tots i cadascun dels éssers humans.genay escribió:Me parece que esto de la filosofía no es lo mío, que follón.
__________________________
Si caic en una piscina i m'enfonse, si no ixc a respitar, m'ofegaré. Per a la meua quotidianitat, això representa un "fet objectiu", com tantes altres coses. I compte, que la ciència -per a ser més exactes, la Física Quàntica- defensa la idea de que amb infinitat de possibilitats per davant, en un dels intents podria no ofegar-me. Però la vida humana dura el que dura, i el risc de fallar implica un preu massa elevat a pagar. La vida està plagada de "fets objectius", que no són més que fenòmens tan probablement previsibles que els atorguem la condició d'objectius. Però atenció, previsibles en funció de l'organisme que percep i interpreta l'entorn, és a dir, nosaltres. Del risc que implica experimentar amb ells (amb eixos fenòmens), depén la nostra predisposició a variar les regles del joc, i a intentar provar "a vore què passa si...".