Dia Mundial del Veganisme

[arropitalls]

DIA MUNDIAL DEL VEGANISME.
dilluns, 31 d'octubre de 2011 12:08
El veganisme és una opció ètica, democràtica, revolucionaria, antiimperialista, internacionalista, solidaria, ecològica, saludable, inclusiva, es a dir, política.


Els éssers humans[1], som una de les 415 especies de simis catalogades a la terra. Malgrat que és difícil trobar persones sensates que qüestionen aquest fet evident, la majoria ens comportem com si ja no fóssim animals, ens mostrem cofois de la nostra superioritat tecnològica i mirem la vida natural com si nosaltres no formarem part indissoluble de la mateixa. Eixes creences, generades al llarg de milers d’anys han estat alimentades de manera creixent pels poders polítics, econòmics i religiosos. Des de fa anys però, la ciència, profundament imbricada dins del sistema capitalista/imperialista, ha substituït i/o complementat les raons teològiques i filosòfiques que emparen la suposada superioritat i distancia ontològica.



La nostra espècie, com la majoria dels simis, som, des de un punt de vista fisiològic, essencialment frugívors. L’avantatge evolutiva que ens va permetre poder menjar carn, va possibilitar que en les èpoques de glaceres o grans sequeres poguérem sobreviure i salvar-nos de l’extinció que va acompanyar moltes altres especies. Però allò que va ser una necessitat temporal, s’ha convertit amb el pas del temps en una opció que, dirigida pels sistemes de dominació política, s’ha convertit en un parany mortal per a milers de milions d’éssers cada any, que a més, viuen amb unes condicions de tortura permanent que cap humà hauria de permetre conscientment.



No relataré ací les condicions de tortura infringida a tots i cadascú dels animals destinats a servir-nos d’alimentació, experimentació, vestit u oci. Invito a la persona interessada a visitar qualsevol pàgina animalista. Però si puc afirmar que la societat humana, ha convertit el planeta en un terrible camp de concentració, tortura i extermini per a la resta d’espècies animals, semblants als mauthausen, auschwitz-birkenau, treblinka, belzec, o dachau nazis, l’illa de Dawson en el Chile de Pinochet o el Guantanamo actual en la Cuba ocupada per l’imperialisme nord-americà. Camps de concentració i extermini que, sota el nom de granges industrials, acaben amb la vida de prop de 50.000 milions d’éssers vius cada any posant fi a una curta vida[2] de patiment, angoixa, tortura, estrès i por.



Avui sabem que la utilització de la carn, peixos i altres “productes” animals com la llet o els ous per alimentar-nos és una opció fàcilment substituïble per aliments vegetals com son els cereals, les hortalisses, els llegums, les fruites, les algues, els fruits secs i les llavors... mantenir l’opció carnívora té un cost ètic que cap persona conscient, i més si és considera progressista, d’esquerres o simplement demòcrata hauria de poder permetre’s. I el que diem per a la alimentació és extensible als camps del vestit, l’experimentació civil i militar i l’oci amb ús i abús dels animals.



Però a més de les raons ètiques, que haurien de ser més que suficients, hi ha raons abastament tant ecològiques i de salut com solidaries, anticapitalistes i antimperialistes que fa que pugem qüestionar-nos com som de sòlides les nostres conviccions ideològiques.



La pesca, ha fet que desapareguen per sempre dues terceres parts de totes les espècies marines conegudes. L’aqüicultura no sols no resol el problema si no que a més de ser un procés terriblement contaminant, és cinc vegades més car energèticament parlant que la producció de cereals. Per a “produir” una vedella de 400 quilograms i extraure 290 Kg de carn és necessita la producció de dues hectàrees de pastura durant dos anys. Al mateix espai i durant el mateix temps és podria produir 6000kg de soja, 7000kg de blat o 12000kg. de dacsa o arròs[3]. Mentre que per a produir un quilogram de blat necessitem 120 litres d’aigua, necessitarem més de 20.000 litres de mitjana per un kilogram de carn animal.



La producció mundial de carn s’ha multiplicat per quatre als darrers 50 anys, creixent la taxa d’estocs carnis tres vegades més que la població humana. De manera inversa i directament relacionada 1.400 milions de persones, la majoria dones, pateixen fam i cada dia s’incorporen més de 270.000 animals humans més a aquest exercit famèlic. La forma d’alimentar-nos i “produir”[4] menjar al nord obliga a unes practiques d’agricultura intensiva i extensiva que va acabant amb les formes tradicionals de vida de milers de milions d’humans especialment al sud, acabant també amb la diversitat biològica, però són un enorme negoci per a les multinacionals farratgeres, químiques, biològiques i de transport. La producció de carn, majoritàriament en mans de multinacionals, viatja de mitjana 2.500 km abans d’arribar al nostre plat. Amb el gra necessari per alimentar el ramat dels EUA es podria alimentar tota la població famolenca del món.



No podem pensar en la ramaderia biològica com solució ètica, ecològica o econòmica. La imatge de vedelles pasturant lliurement per les prades verdes dels Pirineus o al Maestrat és una reminiscència del passat que serveix per a acontentar-nos quant patim feblesa ideològica. La dura realitat és que el 99,9% dels pollastres, el 97% de les gallines, el 99% dels titots, el 95% dels porcs i el 78% de les vedelles es crien a granges industrials. Aquestes granges factoria contaminen la terra, l’aigua i l’aire, ataquen la biodiversitat mitjançant l’acumulació d’excrements, el drenatge, l’emissió d’amoníac i metà, l’ús de combustibles fòssils i la modificació genètica. La ramaderia industrial és un dels primer factors de contaminació, superant amb escreix tota la que produeix el transport.



Creure que sense modificar de soca-rel aquestes realitats és poden construir sobiranies alimentaries, equitats de gènere, eliminació de la pobresa i la fam al món o reequilibrar la diversitat biològica i els paràmetres medi ambientals, és en els millors dels casos d’un idealisme infantil necessàriament corregible. Però a més dels efectes perniciosos en la gent, els països empobrits per l’imperialisme i els efectes de la contaminació mediambiental hi ha un efecte directe que emergeix cada dia amb més força, especialment entre la població dels països del nord: la pèrdua de salut directament relacionada amb el consum de carn, peix i altres productes provinents dels animals.





El consum de carn ha estat criticat per innecessària i insana per la mateixa Organització Mundial de la Salut, abans de ser privatitzada indirectament[5]. Les persones consumim al llar de la nostra viva una mitjana de 21.000 animals. Som cementiris ambulants. El consum de carn sobrecarrega el nostre sistema digestiu de primats, abocant-nos cada dia més al patiments de tumors i altres malalties degeneratives. La prolactina, present en la carn, és directament cancerígena, a la qual cosa hem de sumar els nitrits que s’afegeixen per conservar el color i l’alta concentració de greixos saturats. És amb aquesta ingesta on podem trobar la responsabilitat directa de molts problemes de colesterol, tensió, obesitat, impotència, diabetis o càncer. Cal recordar també, que bona part de les grips més perilloses són de transmissió aviar, i que el 95% dels pollastres que es comercialitzen tenen el bacteri e.Coli, o que el 8% té salmonel·losis.



És possible que tota o part de la informació que oferisc en aquest article siga desconeguda per qui encara estiga llegint-lo. Us invito a contrastar la informació i una vegada fet, a actuar en conseqüència. No cerque cap sentiment de culpabilització. Jo mateix he segut consumidor de carn la major part de la meva vida. I també cal aclarir en descàrrega de la responsabilitat individual que, a més del desconeixement programat hi ha una responsabilitat directa que recau en el sistema polític econòmic i en la classe social que se n’aprofita, el capitalisme i els capitalistes.



El capitalisme i la seva versió actual, el neoliberalisme, té a més de les seves capacitats més conegudes de explotació, espoliació i dominació, una enorme capacitat de fer reproduir en la forma de pensar de les persones, l’escala de valors que li és pròpia. Així, la majoria de les persones pensem com si ja no fóssim animals, ni persones treballadores, ni que formem part de nacions espoliades i dominades, etc. Tal forma de pensar ens anul·la com agents de transformació política i social. Moltes persones, activistes i militants d’esquerres tal vegada no sàpiguen per exemple que dels 500 milions de porcs que matem cada any, el 60% son propietat de sols 4 empreses. O que la industria de la carn representa aproximadament el 20% del total de l’industria als Països Catalans i el 4% del PIB.



Quant l’1 de Novembre, celebrem el dia mundial del veganisme, és una bona excusa per plantejar-nos que la defensa dels drets de tots els animals és una obligació fonamentalment ètica de cadascú de nosaltres, però lligada directament amb una obligació solidaria, ecològica, anticapitalista, antiimperialista a més d’una opció de salut individual i col·lectiva. No podem continuar mirant cap a altre costat. No podem fer com aquells que supediten les reivindicacions del feminisme revolucionari o el dret de les nacions sotmeses a un hipotètic futur socialisme on es resoldran totes les injustícies.



Antoni Infante. Iniciativa Animalista







--------------------------------------------------------------------------------

[1] Utilitzo el terme humà de forma inclusiva de dones i homes.

[2] Tots els animals de granges industrials o ecològiques tenen una vida molt més curta que la que tindrien en llibertat.

[3] La producció varia molt en funció de les varietats i el tipus de plantació, regadiu o secà. L’arròs per exemple, por variar d’una a 9 tones per hectàrea i any.

[4] Al referir-nos als animals con si foren coses incorporem una carrega ideològica especista.

[5] S’estima que més del 75% del finançament de l’OMS prové d’aportacions de multinacionals químiques i farmacèutiques.

[arropitalls]

Conec mínimament a l'autor del text. De fet, va vindre a fer una xerrada sobre el tema... en unes jornades de reflexió ecologista que vam fer farà uns dos anys o això. Felix Rodrigo Mora va intervindre un dia abans que ell. (Felix presentaba el seu llibre de Naturaleza, Ruralidad y civilización.)

Com que són ambdos persones tant distants, personalment, aquelles xerrades em vàren fer reflexionar prou.

Després de llegir el text. No sé qué pensar...
Trobe per exemple que Infante, l'autor, demostra una actitut porigosa, al posicionar-se tant del costat de les esquerres. Però, ell, possiblement, siga favorable ideològicament a l'esquerranisme. No ho sé i no m'importa.
Intenta dotar d'un discurs polític al seu animalisme, i a l'animalisme de "iniciativa animalista", això està bé, és correcte, digam-ne... respetable.
Però, seguixen revenint-me molt al cap les idees de Katzchisnky contra l'esquerranisme, i també les de Félix Rodrigo.
Considere a l'esquerra ben perillosa per a nosaltres i per al canvi. Sempre, desde els ambients que intentem lluitar, sempre dobleguem el braç i ens unim als d'esquerres, però, jo, personalment, pense que és més "sà", ideològicament parlant, sempre fugir d'estes unions desesperades amb l'Esquerra...per molt "revolucionària" que teòricament, siga...

Si, a nivell animalista, és ben complicat fugir de l'esquerra, a nivell anarquista també... però deuríem començar a atrevir-nos més a evitar no caure sempre en populismes... pareix que l'autor del text busque vots...
En fi...
No critique Iniciativa Animalista, em pareix que com a organització animalista dels PPCC, té tots els meus respectes... Però m'entristeix comprobar una altra vegada com no ens atrevim a criticar a l'esquerra, i la posem sempre dins del nostre sac... Que, si, per als demés animals i per a la organització animalista que siga ens interessa, ja ho crec, que el missatge polític englobe a l'esquerra, però jo, després d'haver llegit ja certes coses i vore el que he vist... res, soles volia dir que és ben complicat separar-nos de les esquerres, però si volem tindre un discurs polític fort, tant en l'animalisme com en altres apectes de la lluita, s'ha de donar el pas contra les esquerres, i comprendre que no són el nostre aliat polític.

[Chimaera monstrosa]

Supose que tu deus d'adherir-te directament als resultats de l'escissió de la 1ª internacional, sense consciència de classe obrera ni internacionalisme en la lluita. Engrossant les files d'una actitut burocràtica i burguesa de l'anarquisme que nega l'esquerranisme d'aquest. L'anarquisme serà d'esquerres o no serà, d'altres actituts acomodaticies no són motor de la Història. El veganisme pot ser tant de dretes com d'esquerres, però a l'hora d'entendrens, un anarquisme animalista és possible i pot ser d'una esquerra transformadora, aquest tractarà de superar les condicions materials del proletariat a unes noves fites que ens permeten acostar-nos a l'anarquisme. No és que els nostres companys siguen les esquerres, es que l'anarquisme és d'esquerres per pròpia definició i acció en el devindre històric. Però sense oblidar el que ha suposat el comunisme per a l'anarquisme, com una altra forma de negar les fites aconseguides per l'anarquisme a Kronsdtat i la república espanyola, per exemple. Ú no pot estar agust amb els companys comunistes sense pensar que li poden donar un tir al clatell com a part de la pròpia estrategia per a aconseguir poder, tant pròpia del comunisme.

Per a aquestes eleccions els stalos y els troskos tenen les seves propies consignes, a veure com es posicionen dins del seu esquerranisme. L'anarquisme deu d'anar més enllà d'aquestes propostes electorals per a rebutjar de base el sistema delegatiu de la democràcia parlamentaria. Un veganisme anarquista deu de promoure l'abstenció electoral per a ser anarquista.

[arropitalls]

Rebutge, de la revolució industrial, l'obrerisme, perque es basa en el productivisme com a pedra angular. Cert és que l'anarquisme, comença a conformar-se com a ideologia a partir de la revolució industrial, com el comunisme.
Per contra, sense voler arribar al nihilisme, m'agrada la capacitat que li done a l'anarquisme, al meu anarquisme en tot cas, d'auto-negar-se a ell mateixa. Tota ideologia és nefasta. Perque no suposa més que encasellar el pensament. I m'agrada més parlar de anarquia, que de anarquisme... perque òdie tant de -isme...
Però, evitant que el debat és torne en sofismes varis, comprenc la teua crítica, però no considere la meua posició de burgesa. Sinó més en la linia de certs escrits per exemple de la Revista Blanca que dels de CNT... de l'època, vull dir.

Si ens desmarquem de les esquerres, com a vegans i com a anarquistes podem començar a plantejar un debat animalista que les esquerres no puguen abanderar-se com fan sempre amb tot.
Plantejar una forta crítica a l'esquerranisme ho considere crucial per al moment actual.

[bow]

És imprescindible desmarcar-se de l'esquerra, tot i que veig necessari mantindre una relació respectuosa amb ella. El motiu es que hi ha molts activistes que davant de l'evidencia de que no existeix un moviment llibertari fort i definit al marge de l'esquerra (cosa que a dia d'avui considero necessària) decideixen participar-hi. Per això, sense deixar de possar sobre la taula amb claredat totes les crítiques que calgui a l'esquerra, trobo que no es positiu caure en la dinàmica de menyspreuar tota lluita esquerranista, perque així li perdem al respecta a aquests activistes, que al cap i a la fi son els que fan que s'aconsegueixi alguna cosa de profit dins d'aquests moviments.

Ara bé, no crec que el veganisme com a lluita política pugui desvincular-se de l'esquerranisme. El veganisme es una opció personal, amb trascendència dins d'un mateix, i que per tant és molt útil per molts activistes. No obstant, com a lluita política el veganisme es una de tantes lluites esquerranistes que fan de pasatemps i mantenen entretingudes a persones descontentes amb la seva vida. A nivell pràctic, el veganisme es una acció de boicot. Els boicots poden ser útils com a xantatge o com a eina propagandística.

Les característiques del sistema de producció actual fan que el xantatge del veganisme sigui nul. L'impacte del boicot no arriba ni als productors, ja que els supermercats simplement llencen tota la carn que deixem de comprar. L'impacte propagandistic pot ser discutible, pero personalment penso que la difusió es una batalla més que perduda en el contexte en el que vivim, i especialment la del veganisme, que sent un dels moviments més esquerranistes s'ha creat involutariament una imatge repelent, quan no de ridícul.

[arropitalls]

M'agrada molt el que vens d'escriure, Bow... clar i net.

[arropitalls]

Ara bé, no crec que el veganisme com a lluita política pugui desvincular-se de l'esquerranisme. El veganisme es una opció personal, amb trascendència dins d'un mateix, i que per tant és molt útil per molts activistes. No obstant, com a lluita política el veganisme es una de tantes lluites esquerranistes que fan de pasatemps i mantenen entretingudes a persones descontentes amb la seva vida. A nivell pràctic, el veganisme es una acció de boicot. Els boicots poden ser útils com a xantatge o com a eina propagandística.

L'Activisme, en si, és "una de tantes lluites que fan de passatemps i mantenen entretingudes a les persones".
Altra manera d'entretenirse és exercint l'activitat de la reflexiO, del fet de pensar.
Considere que, davant de l'activisme "excessiu" és sà parar-se a pensar.
L'activisme és un detall de tants dels que ens ajuden a comprendre la logica de l'esquerra. Crec que és positiu, no solament tindre eixa relaciO de respecte amb l'esquerra que dius, sino, que pense que s'ha d'anar un poc més enllà, -i tindre respecte, si, com a tot el mon, (per què no?) - pero, començar a enfocar la reflexi0 de l'esquerranisme des del punt de vista que aquest, no és un "amic", sino un veritable i clar enemic.

[yoSkAn]

no es por joder, pero el Homo neanderthalensis, aquel primo hermano que tuvimos, el más cercano a nosotres, homo sapiens sapiens... era carnívoro tb.
Parece ser que los homo, en gral, eran primero carroñeros y luego empezaron a cazar. Lo digo porque siempre conviene compararnos con los más cercanos, puestos a comparar. Que no estén vivos, no significa que no existieran.

Aunq esto puede, igualmente, llevarnos a conclusiones falaces. Lo digo porque igual el oso panda, que está dentro de los úrsidos, orden Carnivora, tendría que plantearse el volver a comer carne...viendo que el resto de sus compis cercanos, desde luego los vivos, tienen una dieta omnívora y se alimentan sin problemas de carne o pescado... y él está contento con una alimentación del 99% en bambú, pero como tiene que hacer lo que el resto de especies de úrsidos, pues eso...

Existen argumentos que tampoco me parecen lógicos, la verdad, y por eso los señalo.

Respecto a razones ecológicas, una agricultura ecológica suele estar aparejada con la ganadería ecológica. Puedes comer verduras ecológicas, pero aunq sea para su abono, muchas veces se habrá utilizado mierda procendente de ganadería ecológica. No tiene pq ser siempre, pero es una conjugación habitual entre ambas, cerrando ciclos mutuamente. (los despojos vegetales tb pueden servir de alimento al ganado). Además de ser una parte muy importante de la conservación de los pastos de alta montaña.

Con esto no quiero decir que no es evidente que hay que reducir el consumo de carne. Ni que tenga que desaparecer la gandería inteniva (y la agricultura, tb...de paso). Que incluso las proteínas animales deberían basarse fundamentalmente en lácteos y huevos. Y tb muy importante es reducir el número de complejos vitamínicos sintéticos, y el transporte de alimentos extraños venidos de lejos para suplir alguna carencia de nuestra dieta.

[pretextat_tach]

yoSkan, aunque con reservas (que si eso desarrollo en otro momento, que ahora mismo estoy perrísima pa esto ) , estoy de acuerdo en parte de tus anotaciones; pero me gustaria hacer un inciso.

Primeramente, decir que yo entiendo que en según qué casos la ganadería combinada con la agricultura pueda ser menos dañina que agricultura sola y, como tal, no criminalizar todo tipo de prácticas por igual. Aún así, considero que siempre tiene que irse con la mente de causar el menos daño posible (aún sabiendo que siempre incidiremos de algún modo y que el daño es inevitable) y que, por tanto, siempre que se pueda buscar una forma respetuosa de ecología y evitar la ganadería cuanto que mejor.. Del mismo modo, entiendo que todos los "argumentos a favor de la ganadería" muchas veces, aunque son ciertos como la vida misma, para mí no son necesariamente argumentos que justifiquen la ganadería, sino apuntes a tener en cuenta para no perder el norte y perfeccionar el modelo de producción de alimentos en el que creamos o por el que queramos luchar y, sin perder de vista que yo siempre que pueda evitar acuchillar a un animal porque me parece una cosa que hace daño y me da rollo eso de hacer daño gratuitamente, buscar las formas de solucionar la papeleta de la forma más coherente posible.

Es un poco como lo que le decía el otro día a un chaval discutiendo sobre anarquismo, que se puso a ponerme muchos argumentos "en contra" del anarquismo típicos y no tan típicos y le dije que para mí eso no eran argumentos en contra, sino precisamente, como sé que quiero crear un mundo libre y me importa sobremanera la cuestión, son puntos importantes a tener en cuenta para poder perfeccionarlo, estudiarlos, darles solución y no cagarla en nuestros proyectos. Pues lo mismo, pero aplicado a todo este royo de la liberación animal .


Y, bueno, el inciso que quería hacer yo (que al final me enrollo ) era que el discurso de que otra ganadería es posible y que no es mierda todo lo que huele y tal lo he escuchado ya mil veces, pero siempre lo he escuchado en gente que se justificaba comiéndose bocatas de cerdo grasientos del Mercadona.. quiero decir, hasta ahora, nunca he conocido a nadie que siga una dieta omnívora que realmente sea coherente con esos argumentos y no participe en la financiación de aquellas formas de producción de carne que, supuestamente, si considera negativas.. entonces me veo siempre con gente que apoya que como "otra ganadería más justa es posible" está justificado comer carne que sigue proviniendo ganadería intensiva y.. no le veo el sentido.

Y como veo que el argumento de "de otras maneras se podría" sólo se usa para justificar el uso y abuso de las formas de producción existentes.. pues me pasa como le escuché una vez a un chaval en una charla sobre drogas, que "como oigo mucho hablar de que el uso responsable de las drogas es bueno, pero no veo por ningún lado ese uso responsable y sí que veo a un montón de peña cayendo en una dinámica de drogas-drogas-ymásdrogas en base a ese discurso.. pues prefiero basar mi lucha en un discurso claro contra las drogas porque, en la práctica, el caso es que hacen daño"

Yo por eso, personalmente, considero que actualmente, a día de hoy, y especialmente en las ciudades.. lo más coherente, tanto en gente pro liberación animal a todos los efectos, como en gente que entienda que a veces las cosas no son tan simples.. es intentar mantener una dieta vegana, buscando cooperativas de consumo para pillar la mayor parte de los productos de otro lado que no sea la agricultura intensiva, etc.. pero vegana.


Ah, y tampoco dejaría en el tintero que la ganadería no-intensiva a día de hoy no tiene por qué ser necesariamente más respetuosa ni menos salvaje.. que a fin de cuentas, en gran parte de los casos no son más que pequeñas empresas que no pueden aspirar a grandes y, si los empresarios ya per se tratan mal a sus empleados, cuanto menos cuidado van a tener con su mercancía y que si tienen que usar mierdas y químicos y piensos (que vuelven a venir de ganadería y agricultura intensiva otra vez) para sacarse más perras, no se van a poner idealistas, así que al final nos dejan en las mismas


Saludos!

[yoSkAn]

Bueno, pero me gustaría señalar que sí es posible otra ganadería, y que numerosos grupos de consumo cuentan con ella en sus productos.
Aún así, por muy ecológica que sea, lo mejor es consumirla poco, pero porque además una dieta basada en carne, por muy ecológica que sea, va a empeorar tu salud.
De todas formas, siempre insisto en que por muy en la ciudad que estemos, tenemos que tener en cuenta de dónde vienen las cosas.
Yo creo que es mejor comer polen fresco, muy rico en vitamina B y aminoácidos, que tomar suplementos vitamínicos.
Yo lo tomo y no siento que esté esclavizando a las abejas.
De hecho, colaboro en la gestión de un colmenar y no tengo el más mínimo remordimiento al respecto...
Sin emabrgo, desde la óptica del veganismo, se dice "no a los productos apícolas, porque estás explotando a las abejas".
Les pones las cajas en un lugar adecuado, cercano a las flores, te ocupas de que tengan agua, y vigilas posibles parásitos (sin necesidad de químicos bestiales)
Y en otoño les coges algo de miel, pero siempre cuidando que tengan suficiente para ellas y para pasar el invierno.

Además, el 80% de la polinización se realiza gracias a las abejas.
Por un lado, tampoco necesitamos llenar el campo de abjeas, que otros polinizadores tienen que tener su sitio. Pero es importante tener en cuenta que la apicultura tb está relacionada con la agricultura. Sin polinización, no hay fructificación...y sin frutas, no hay frugívoro que valga.


Tb es verdad que la gente sabe que el deporte es bueno, y pocos hacen deporte. Son cosa supongo de la incoherencia básica.

Sobre las drogas, es otro cantar, pero yo sí conozco y he conocido gente cuyo uso de las drogas lo concibo como algo responsable, no como forma de huída de los problemas y todo eso (que es un mito como cualquier otro, por otra parte, muches somos les que hemos consumido drogas sólo cuando podemos disfrutarlas, no como mecanismo de huida. A mi al menos las drogas me potencian los problemas, así que sólo las he consumido cuando no he tenido de eso, o estaba en aplicación de la solución..pero como decíamos, es otro cantar)

[Juliano]

no es por joder, pero el Homo neanderthalensis, aquel primo hermano que tuvimos, el más cercano a nosotres, homo sapiens sapiens... era carnívoro tb.

Nop, era omnívoro.

Por lo demás:

http://www.alasbarricadas.org/forums/vi ... 13&t=51472

Salud.

[yoSkAn]

Para mi es que hay una diferencia abismal entre vegetarianismo y veganismo.
Mientras considero que el primero es consciente de la ecodependencia de las distintas formas de vida, y mantiene un tremendo respeto hacia ellas...sé que esto va a sentar mal, pero empiezo a ver el veganismo como una especie de "pues yo más", sin mucho fundamento.

Se pone el límite en "las cosas de origen animal": a sea miel, ya sea una esponja marina (salvo en algunos blogs donde las llaman esponjas vegetales, pero es que no están dentro dell reino plantae, por eso me gustaría decir que el veganismo, apra empezar, coge unos límites muy arbitrarios. No tanto el sufrimiento, sino no tener nada que ver con la producción de un animal, porque significa su explotación (así, sin matices).
Pues vale, tú lo has dicho pretext_tach...es un movimiento para las ciudades, que estamos tan separados de como funciona el mundo, que creemos que así podemos dejar un reino de lado.

Pero es que veo que hace un flaco favor al concepto ecológico. Mientras el vegetarianismo impulsa a ese respeto, a través de concebir la ecodependencia que tenemos todos los organismos entre todos. Habla de los lácteos y los huevos pero tb de la producción de esos lácteos y huevos.
Sé que el veganismo también, pero el veganismo se olvida de esa parte de interrelación.

Y jolín, espero que sea sólo cosa mía, pero no conozco un vegano de más de 5 años sin suplementos vitamínicos sintéticos

Yo empiezo a ver el discurso vegano como algo "lejano a la realidad". Sin embargo, la perspectiva vegetariana me parece cada vez más amplia y que ve mejor el bosque, no sólo un árbol llamado "reino animal", y de esto nada.

Y como veo que la lana, el queso, la miel, etc, son tan relevantes para el mundo rural, ese que nos estamos cargando pero desde las ciudades no lo vemos... pues no sé, veo cada vez más a la opción vegana como algo aislado en las ciudades, aislado de la realidad rural, aislado del mundo ecológico, de la relación entre ecosistemas, etc etc...
No así el vegetarianismo, que lo veo bastante más lógico y exento completamente de estos problemas.

[pretextat_tach]

No, yo cuando me refiero a que sea solo de las ciudades no lo digo porque estén alejadas del mundo real, sino porque si no puedes conseguir huevos de unas gallinas que están por tu pueblo correteando y paseando felices (como las del pueblo de mi madre, que casi puedes irte a buscar huevos por la calle de recolección a ver que encuentras ) y los únicos huevos que puedes conseguir vienen de lugares donde no se da esa ecorrelación y ese equilibrio y esa armonía con el medio...... es hipócrita y no está apoyando realmente un equilibrio con nada.

Y el veganismo en ese contexto me parece lo más lógico, porque la leche y los huevos que vienen de tipos de producción como esos son mucho más violentos y destructivos y de tó (a parte de que van intinamente unidos al negocio de la carne, proque no hay producción -al menos intensiva- de leche sin producción de ternera y de que matan a los animales cuando no son útiles igual que se hace con los que van pa carne).. no sé, yo es que en un contexto tal no veo el sentido que tiene, basándose en la falta de sufrimiento, el vegetarianismo frente al veganismo cuando la producción de esos alimentos vegetarianos es tan cafre como la de la propia carne, me parece una distinción sin sentido (repito, en ese contexto y entendiendo que a día de hoy y en el mundo en que vivimso no todo el mundo tiene acceso a productos realmente respetables con el medio y etc etc de esa índole).

Del mismo modo que, igual que veo diferencia ahora entre ciudades y pueblos, en una situación en la que tuvieramos más opciones reales de consumo, me parecería mas coherente el veganismo en ciertas partes del globo terráqueo, más coherenet el vegetarianismo en otras ciertas y probablemente más coherente cierto consumo animal en otras ciertas partes, en función del entorno que hubiera en cada cual..

[Juliano]

Se pone el límite en "las cosas de origen animal":

El que pone ahí el límite, no se entera de nada.

Si un humano no tiene capacidad de sentir dolor, no veo problema ético en experimentar con él.

Tampoco veo problema ético en el consumo de webos o leche si estos son obtenidos sin explotación del animal. Pero no es el caso.

Por lo demás, a día de hoy se puede vivir perfectamente sin consumir animales o sus productos y sin consumir suplementos vitamíticos. Hasta los cereales más cutres de la tienda de al lado de tu casa vienen enriquecidos con la santa madre iglesia, si es menester.

Salud.

[pretextat_tach]

Por lo demás, a día de hoy se puede vivir perfectamente sin consumir animales o sus productos y sin consumir suplementos vitamíticos. Hasta los cereales más cutres de la tienda de al lado de tu casa vienen enriquecidos con la santa madre iglesia, si es menester.

Salud.

Oigusté, eso es trampa trampísima Si un suplemento vitamínico es chungo por su forma de producción, da igual que te lo sirvan en cápsulitas en un bote de pastillas o que et lo sirvan espolvoreao entre los cereales del desayuno, siguen siendo suplementos vitamínicos sintéticos