CSOs Impiden celebracion porrera en su espacio

[Suso]

En el local de la CNT de Betanzos no se puede fumar, ni tabaco, ni nada.
Lo pone un cartel en el tablón " Por acuerdo de la asamblea queda totalmente prohíbido fumar en esta sala. La salud general y los pulmones de los aguerridos compañeros/as os lo agradecerán".

Yo no fumo, pero si lo hiciera,jamás pondría en duda el acuerdo de una Asamblea. Eso nunca.


A lo mejor los del CSO, empiezan a ir en esta línea también, quien sabe.

[eu]

Hombre, yo me he drogado más o menos como cualquiera, y me parece una auténtica animalada la idea esa de la copa de maruja. Tampoco me parece bien una competición de cata de garrafas de cinco litros de vino de mi casa, que lo hago yo y para mi está bien bueno. Ni estoy a favor de conciertos con alcohol, ni el general de sacar pasta de vender alcohol, por ejemplo, con ideas como la del vino del centenario, a mi entender un absoluto sinsentido.

[Unx Más]

Hombre, yo me he drogado más o menos como cualquiera, y me parece una auténtica animalada la idea esa de la copa de maruja. Tampoco me parece bien una competición de cata de garrafas de cinco litros de vino de mi casa, que lo hago yo y para mi está bien bueno. Ni estoy a favor de conciertos con alcohol, ni el general de sacar pasta de vender alcohol, por ejemplo, con ideas como la del vino del centenario, a mi entender un absoluto sinsentido.

Pero si te fijas, eu. Tú y yo pensamos igual. Pero es como si, para esta gente, tú tuvieras más razón porque te drogas. En plan: hombre, yo me he drogado más o menos como cualquiera, y me parece una auténtica animalada... ¿entiendes lo que te digo? A veces me da la sensación de que para esta gente, quienes estamos por no consumir drogas ni hacer apología de ellas somos reaccionarios, pringaos, panolis...

Porque entre los ambientes que no son claramente de derechas, parece que tiene más estatus la opinión de "estoy a favor de las drogas y hago apología de ellas" que la opinión de "las drogas me parecen algo nocivo y no quiero hacer apología de ellas". ¡Cuando hacer apología de las drogas me parece una aberración!

Gente, no estamos hablando de usos terapéuticos, estamos hablando de comentarios totalmente fantasiosos, falaces e infundados tipo "las drogas te liberan la mente". ¡Eso es una aberración! sin embargo alguien puede pasarse años diciendo eso que no tiene tantos problemas para hacerse entender como alguien que sencillamente esté en contra de hacer apología de las drogas y reniegue de su presencia en los ambientes de lucha.

No sé si me explico bien.

[Ànima]

A veure, abans d'entrar en un debat sobre drogues (un altre més ), tal volta convindria explicar també què entén cadascú per "droga". Per a mi no existeixen "drogues", és a dir, eixa barrera que ens ha servit sempre per a classificar unes determinades substàncies en base a una reacció més que dubtosa i arbitrària en la conducta humana, a mi ja no em serveix de res.

Jo ho veig de la següent manera: estem compostos d'alguna cosa (o algunes), tant s'hi val si som només matèria, o també esperit, o consciència, o... I la resta de l'existència també té la seua composició (més simple o més complexa, però la té). Al interaccionar les partícules que ens formen a nosaltres amb altres "externes", podem reaccionar de maneres molt variades. Hi ha substàncies que reaccionen de determinada manera amb el nostre cos i la nostra consciència, de fet, quina cosa està lliure de generar reaccions?
Les anomenades "drogues" no són més que cúmuls de substàncies que tenen unes reaccions molt variades depenent del cos i consciència amb que interaccionen.

Per a mi, és absurd combatre aquestes substàncies, perquè no són més que cosmos, com nosaltres, com les roques i muntanyes o els rius i mars. Un altre tema ben distint és quina consciència prenem d'eixes interaccions amb les substàncies que ens envolten. Tenint en compte si afectem a altres éssers, si molestem, si causem algun tipus de dany, etc.
En tot cas, no podria fer més que apologia de totes les substàncies, apologia de la natura, de tota, amb l'única intenció de tombar murs i presons mentals, categoritzacions absurdes, paranoies i pors aferrades a la nostra ment. Dissipem la boira que ens impedeix observar amb calma i amb perspectiva l'existència, sense emocions basades en la ignorància o en la por, ni pensaments erràtics i viciats embrutint la nostra "lent".

Experimentem amb tot i amb tots. Vivim amb tot i amb tots. Una colzada, una mirada, un gest, un so, un costum, un mal hàbit emocional... poden esdevindre autèntiques addiccions capaces de fer vertaders estralls en el nostre ésser i en la nostra llibertat interior (i per tant, en aquells que ens envolten).
Drogues? Jo no en conec cap, l'únic que observe són consciències que van des del més absolut turment fins a la pau i llibertat més contagioses.

Sóc defensor del consum de substàncies compreses en un context adequat, açò és que porte a l'individu a estats més "elevats". Amb més "elevats" em referisc a estats d'un autoconeixement superior i més profund.
He experimentat amb diverses substàncies i sé que amb mi podem tenir efectes molt positius, i defensar el consum significa (en el meu cas), expressar sense cap tipus de reserva que poden ser beneficioses, i que convide a reflexionar sobre el tema.
Que no és cert que amb les substàncies o s'està a favor d'un consum embogit, o s'està radicalment en contra de qualsevol experimentació amb elles. No, no són aquestes les dos úniques possibilitats. Pense que aquestes dos postures tan irreflexives (al meu parer), són fruit de dogmatismes heretats d'unes o altres modes interessades i completament desinformades i descontextualitzades.

Observe que sovint, quan un aspecte social-cultural creix descontroladament, acaba optant-se per l'oposició diametral com a única forma de crítica vàlida. Creant dos postures totalment polaritzades, intrínseca -i inevitablement- manques de sentit.

En una cultura desarrelada, moderna i global com "aquesta", fer estudis i traure estadístiques dels efectes de determinades substàncies amb individus, respon a qualsevol cosa excepte a la recerca sincera i honesta de la infinitat d'usos d'aquestes substàncies. En altres paraules, aquesta mega-societat moderna planetària (generalitzant, per descomptat que existeixen milions d'excepcions) camina a passes agegantades cap a una buidesa espiritual incompatible amb l'ús i aprofitament íntegre d'aquestes substàncies.

És la meua manera de veure-ho.

[Edward Thatch]

Totalmente de acuerdo contigo, Ànima.
Actitudes de ingesta masiva de drogas o sustancias prohibidas como las que han acompañado a los movimientos sociales desde los años '60 y '70 han fomentado reacciones tan irreflexivas como las primeras: el odio a las drogas y su criminalización desde los propios movimientos sociales.

Ambas, por emplear el mismo paradigma totalitario de la dicotomía se encuentran muy lejos de una visión responsable, libre y consciente de uno mismo. Y esta visión requiere desechar cada "sí" y cada "no" absolutos que cualquiera pretenda imponernos y encontrar aquel "sí" y aquel "no" que nos beneficia y potencia a nosotros mismos.