Epistemologia anarquista

[Chimaera monstrosa]

Per a una teoria radical del coneixement cal fer ús d’una filosofia de la ciència que no done per vàlid cap criteri gnoseològic ni regla aplicable al mètode fent recapitulació de la diversitat d’esdeveniments científics que han hagut sense donar-se el que podriem entendre per una metodologia de receptes en el descobriment. Fem un breu repàs de fets cabals a la ciencia i que li donen la seva actual racionalitat.

Des de’ls grecs hi ha moltes teories sobre la constitució de la matèria, una d’elles fou l’atomisme que quedà descartat i en l’oblit per altres teories cosmològiques més modernes. Tot i que ningú ha vist un àtom la ciència pren per vàlida aquesta teoria que explica i permet fer innovacions que requereixen un coneixement de la realitat a la química. La teoria atòmica es va anar desenvolupant al segle XIX des de l’alquimia i per mitjà d’experiments sobre la constitució de la matèria fins a la teoria actual dels orbitals. Si des d’un principi s’haguera descartat aquesta teoria per superada i desfasada es seguiria a un estat semblant al de l’alquimia on les reaccions químiques ocorreixen sense raó aparent ni sentit ni es posible cap predicció sobre els resultats. Així es veu que cal defensar teories que estan acceptades en minoria, desfasades u obsoletes –i açò requereix experiments que pugen aportar proves sobre una teoria i aquestos solen ser onerosos-.

A partir d’un fet incongruent amb la mecànica clàssica newtoniana, Einstein desenvolupà una teoria que requeria fer ús d’una nova geometria per a explicar que la velocitat de la llum del sol no semblaba diferent en qualsevol direcció d’aquesta. Einstein va fer unes prediccions moltes de les quals van reforçar la teoria de la relativitat quan es van poder observar. Es una teoria amb conclusions allunyades de la racionalitat del que entenem per normal i del que ens donen els sentits interpretat per un model senzill con la llei de la gravetat newtoniana i la geometria cartesiana. A Einstein li calgué un esforç per a defensar la seva teoria en contra de l’opinió generalitzada dels físics del seu temps. Per a pendre actualment per vàlida aquesta teoria cal tenir en compte el contexte històric de les prediccions a priori d’Einstein.

Moltes teories com la negació de la generació espontània dels organismes van haver de defensar-se per una minoria de científics que creien en elles pel seu domini observacional una vegada formulades i així Pasteur degué de demostrar en públic la no putrefacció d’un brou vegetal bollit. Es veu donç que la suposta racionalitat d’un teoria no es un argument vàlid per a defensar-la ja que aquesta racionalitat i acceptació pública d’una teoria ve condicionada pels prejudicis dels investigadors i públic en general. Així una epistemologia que faça avançar la ciència o el nostre coneixement particular no estarà formada per regles fixes que calga complir si no que serà una epistemologia anarquista per no tenir cap gnoseologia posible.

El nou colisionador d’Hadrons potser no descobreixi mai el bosson de Higgs per al qual va estar construir sobretot si tenim en compte la multitud de teories no contrastades que es prenen per vàlides pel comú dels físics com l’existència d’una matèria i energia obscura a l’univers que constitutiria el 80 per cent de la seva massa segons es dedueix de les equacions amb les dades de l’expansió actual de l’univers. Es un teoria aquesta de la materia obscura feta ad hoc per a quadrar les fòrmules però no té cap altre argument a favor, igual que l’antimateria que es dedueix d’una teoria de la simetria on sembla més important la etimologia del termes empleats en física que les observacions experimentals.

L’importància real del colisionador d’Hadrons està en que pot aportar més energia a les colisions entre partícules que fins ara i s’espera que aquesta major energia permeta descobrir noves partícules.

[Chimaera monstrosa]

Fins que no es va tenir coneixement i fer ús del isòtops radiactius la vida mitjana dels quals s’usa per a estimar l’edat d’un material hi havia multitut de teories sobre l’edat de la terra, una per cada geòleg. Cuvier parlava de creacions succesives i destruccions i li assignava una edat de 6.000 anys, altres deien que els canvis ocorrien de forma paulatina. El propi Cuvier abans de formular-se una idea abstracta com l’evolució dels organismes deia que no es pot concloure dels registres fòssils una evolució en les formes vives i Kant formulà lleis a priori en la natura a partir de criteris estètics trascendentals que l’evolucionisme descarta.

A la cosmologia el fet de veure la lluna, el sol, els estels i els planetes que de fet i com ens sembla hui en dia real son objectes esferoidals, es prenien aquestos per plans igual que la terra, com forats a la bòveda cel•lest o com a recipients que es voltejen. Així el que tenim per real és l’aparent, cosa que a simple vista resulta en que els astres son discos rodons. Els grecs feren alguns experiments per a reforçar les seves teories cosmològiques, com mesurar la llargària de l’ombra al migdia d’un obelisc a egipte i grècia d’on es dedueix que la terra es esfèrica i el seu diàmetre en jornades de viatge. O comprobar a un experiment sobre l’entitat de l’aire que a un recipient buit amb una obertura baix i un petit forat dalt que es tapava amb el dit baix de l’aigua aquesta no ocupava la seva totalitat i en obrir l’obertura superior eixia l’aire del seu interior baix l’aigua. Així es veu que no sols el vent té entitat si no també l’aire que es mogut per aquest.

De la mateixa manera els menuts aprenen lleis físiques sobre la realitat que els envolta i la natura dels fets amb els que hi interactuen i experimenten, com que l’aigua banya i el foc crema, coses que els seràn de profit a la seva supervivència i per a les quals els cal formular i demostrar teories en principi ad hoc per a cada questió que es plantejen, sense tenir regles fixes que pugen servir en diferents àmbits del seu coneixement natural. Definint per altra banda una llei contrastada un àmbit d’aplicació d’aquesta llei i una denominació per als fets involucrats. Així les aus son animals que poden volar tal i com s’observa des de ben menut sent aquesta una llei ad hoc per a les seves observacions definint el terme animal volador com una au, després es separa del coneixement sobre els animals els insectes voladors, les aus propiament dites i el que en català es coneix com rates penades, els quiròpters que segons el mite son roedors condemnats a volar. Així d’un major domini observacional es poden formular noves lleis ad hoc per als tres tipus d’animals voladors, els insectes al•lats que tindrien sis potes i dos parells d’ales útils o els quiròpters fent ús i donant per vàlid el coneixement i el mite donat per l’ambient cultural.

Es diu que a biologia no hi ha cap llei que es compleixi sempre i fins i tot aquesta suposada llei de la biologia tampoc es compleix, donç hi ha fets cabals com el neixement, la nutrició i la mort dels organismes que hi són consubstancials, igual que l’evolució dels individus reproductius.