[CAT] 31 de Desembre contra la presó

La presó existeix per fer-nos por.

Què és sinó la presó? Què genera al cojunt de la població?

Por. La presó és, sense cap mena de dubte, la major arma de contenció social. És el martell que escapça els caps d'aquells que gosen aixecar-se contra les desigualtats i les injustícies que cada dia es mostren més evidents en aquesta societat.

A aquestes alçades de la història és evident que el capitalisme genera unes desigualtats econòmiques i socials aberrants: la gran majoria de nosaltres hem de viure o malviure venent el nostre temps i força de treball, en el millor dels casos; sinó és que formem part de l'exèrcit d'aturats, esperant a ser explotats.

Què és allò que impedeix que nosaltres no prenguem, o millor dit, no recuperem, tot allò que necessitem per viure?

Què és allò que fa que la gran majoria de persones amb dificultats per accedir a un habitatge, no okupi un dels milers de pisos buits o simplement deixi de pagar lloguer?

Què és allò que ens priva, si tenim gana, d'anar als supermercats i agafar els productes bàsics que necessitem per subsistir?

Com és que no declarem la guerra a la PROPIETAT PRIVADA, la gran garant d'aquest sistema i de les seves desigualtats?

És la Por. La por a la multa, la por a la policia, la por al judici, la por al càstic. La por a la PRESÓ, com el més sever de tots aquests mecanismes repressius.

Així doncs, què és en definitiva la presó? Alhora que l'amenaça més gran i el major dels càstics per a pobres i rebels, és també el pitjor xantatge per als desposseïts que no tenim res més valuós a perdre que la nostra llibertat.

Alguns ciutadans de bé creuran que a la presó hi va qui no sap comportar-se en aquesta societat: criminals i inadaptats, assassins i violadors. La realitat però, no és aquesta. La crua realitat és que el 80% de la població reclusa ho està per motius relacionats amb les desigualtats socials i la propietat privada, i el 99% pertany a les classes populars. Doncs què és la delinqüència en la majoria dels casos, sinó un símptoma inevitable de la injustícia social?

Una altra dada significativa és que més del 70% de les quasi 73.000 persones empresonades a l'Estat espanyol ho està per tràfic de drogues a petita i mitjana escala o bé per robatoris connectats al consum i addiccions a substàncies estupefaents. I doncs, qui alimenta i permet el gran negoci del narcotràfic, del que se'n beneficien sempre unes poques fortunes en estreta col·laboració amb les forces de seguretat? El cert és que la història recent ens ensenya que la droga és una altra gran arma de control social, responsable de la pacificació i distracció dels elements més rebels de la nostra societat, els pobres i els marginats.

I ja per acabar, un altre fet gens casual (i que amb el panorama actual de "crisi" i corrupció es fa encara més evident) és que a les presons es constata sempre la vella consigna: "els rics mai no hi entren i els pobres mai en surten". Als presidis de l'Estat espanyol tenim una mitja de 7 anys de condemna per persona presa, una de les més altes d'Europa, xifra que contrasta dramàticament considerant que també tenim un dels índex de criminalitat més baixos de tot el continent.

És per tot això que a l'Estat espanyol, on l'atur, la pobresa i la despossessió de les classes mitges colpeja amb contundència, també tenim el Codi Penal més dur de la Unió Europea. És per tot això que a l'Estat espanyol, on la desafecció i la desobediència al poder establert augmenten dia a dia, tenim una taxa de 153 reclusos per cada 100.000 habitants: el doble de la mitjana comunitària.

I és que tenen por. Tenen por a que perdem la por i és per això que el populisme punitiu i l'enduriment de les condemnes estan a l'ordre del dia. Exemples d'això són la nova reforma del Codi Penal, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (enfocada a reprimir la dissidència política a base de multes econòmiques) i la nova Llei de Seguretat Privada, la qual donarà més poders i impunitat als agents d'empreses de seguretat privada per reprimir i detenir, alhora tot fent remuntar aquest sector, que arrossega una forta baixada de la facturació des de 2008.

Ara que el context social i econòmic ens transporta a époques passades, no està de més recordar que l'any 1936 el nombre de presos anarquistes que hi havia tancats dins la Presó Model ascendia a 6.000. Aquests 6.000 eren només una ínfima part dels milers que, en la seva convicció per la revolució social, havien perdut la por. La por a la repressió, la por a la presó i, fins i tot, la por a la mort mateixa. Doncs amb por no es pot fer la revolució ni viure amb dignitat i, com bé recorda la dita popular, "qui no arrisca, no pisca!".

Que la por canvii de bàndol, que el suport i la solidaritat ens condueixin a la victòria.

Un cop més cridem: "Abaix la propietat privada, a terra els murs de les presons!".

Heura Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca

pS: Ens veiem totes als carrers, el dia 31 de Desembre un cop més, sense por!

Especial: 
Anti-carcelario
Enlaces relacionados / Fuente: 
http://heuranegra.net
Aviso Legal  |  Política de Privacidad  |  Contacto  |  Licencias de Programas  |  Ayuda  |  Soporte Económico  |  Nodo50.org