[CAT] Jornades antiracistes i antifeixistes a Sants

Les redades racistes indiscriminades, els avisos incessants que creen la sensació de perill amenaçador al metro com: “El carterista espera una distracció per endur-se allò que és teu. Vigila les teves coses” o l’existència dels CIE’S (Centre d’Internament d’Extrangers) són exemples de la repressió que pateixen els diversos col·lectius de persones migrades i pertanyents a les classes baixes.

A l’Estat mai li ha interessat res més que el seu manteniment, el seu status quo. En èpoques de prosperitat, la majoria de la població pot viure relativament “bé”, s’incentiva el consumisme i es premia a la població amb la possibilitat d’unes vacances a la costa, un sou “raonable”,etc. L’Estat del Benestar sembla funcionar de meravella. Quan la bombolla peta, l’últim que importa són les persones. El poder, que el conformen les altes esferes econòmiques, vetllen pels seus interessos i es maquillen de múltiples formes per tal de poder perpetuar-se. Un dia ens donen pa i l’altre se’ns pixen a sobre.

Amb la inmigració veiem precisament un exemple de com l’Estat aplica polítiques que afavoreixen l’entrada de fluxes migratoris o els restringeixen segons els hi convé. Podem parlar des de l’elaboració del Pla Greco (2001- en ple boom inmobiliari- es considera la inmigració com un fenomen favorable per l’Estat espanyol i es desenvolupa tot un seguit de mesures que afavoreixen la seva integració), com la conseqüent restricció de les Lleis d’Estrangeries que regulen els fluxes migratoris (2011 la última modificació; que limiten l’entrada i fomenten sistemes punitius per qui no s’adapta, com són els Centres d’Internament per Estrangers), la participació en els Acords de Schengen, on es potencia el control entre fronteres o la més directa legitimació de l’assassinat (com és el cas de la tanca de Ceuta, pagada en gran part per la Unió Europea, on han mort diverses persones a l’hora d’intentar saltar-la).

Aquests exemples són el que denominem racisme d’Estat.

Aquest tipus de racisme propaga sentiments d’hostilitat i rebuig social cap a aquelles persones que han desenvolupat pràctiques culturals diferents a la cultura dominant i que per motius socials, econòmics i/o polítics han hagut d’emigrar. Aquesta por i rebuig és filla d’una societat competitiva, com és el capitalisme, i es nutreix d’un fort sentiment arrelat que té aquesta envers la propietat privada. Aquí desemboquen problemes com la por a la pèrdua del lloc de treball, la canalització de la ràbia contiguda cap allò que es desconegut i que pot “prendre” allò que es considera “nostre”; com són les ajudes, pisos de protecció, etc sense realitzar un anàlisi crític i radical de fons, on es puguin veure les veritables contradiccions del propi poder on, per una banda, es renta la cara amb les seves “polítiques d’igualtat” i per una altra fomenten un racisme institucional i perpetuen la misèria cap als oprimits.

En època de crisi, més enllà del propi racisme que ja fomenta el Poder, aquest sentiment es multiplica a través de la intoxicació de diferents grups polítics d’extrema dreta i neofeixistes i es canalitza a través de postures populistes amb l’objectiu d’extreure rèdit polític presentant-se com a persones properes a la societat (veiem, actualment, estratègies de partits com PXC i la creació de casals populars als barris, com per exemple, el Casal Tramuntana, els quals tenen un discurs molt populista que “cala” fàcilment quan la gent té por).

És per això que realitzem aquestes Jornades, un gest de solidaritat cap a totes aquelles i aquells qui pateixen l’opressió cada dia i una consigna contra aquelles i aquells que ens volen distreure assenyalant falsos culpables d’aquesta misèria; no ens deixarem enganyar i seguirem lluitant per construir una societat lliure de debó, on ningú domini ni sigui dominat.