Les tancades i pràctiques des de fora del poder

[Chimaera monstrosa]

Les tancades i pràctiques des de fora del poder

En quasi totes les cultures i localitats hi ha un espai anomenat com «tancades» o «les tancades» on ja a priori es coneix la seva praxis d’iniciació sexual entre els joves, habituament eren magatzems pallers -magatzems on s’emmagatzema la palla del cereal que s’usarà per a donar menjar als bestiars en hivern- i acudir a aquests llocs implicava per part de la parella que hi acudia el coneixement del que allí s’anava habitualment a fer per part dels adolescents, dons els joves en aquesta edat ja coneixien per anècdotes o de forma explícita quina era la funció donada per la joventut a aquests espais. Així l’altra part de la parella estava guarida i la muller no podia negar que se n’anava a fer a aquell lloc, habitualment en el cas de que els familiars d’un dels dos joves no volguera acceptar a la parella escollida lliurement per els joves amants, aplicant en aquest cas la política de fets consumats.

Aquesta existència i pràctica de les tancades o «cerradas» posa en dubte la pròpia existència de l’estat com a garantidor de la propietat privada dels bens i el capital, dons els fills es consideren i també ho son de forma pràctica i en molts aspectes responsabilitat dels pares; així i d’aquesta manera es considera una vergonya per a un pare tenir un fill o una filla amb addiccions.

Aquesta pràctica de les tancades s’incardina en un conjunt de pràctiques que s’escapen a l’autoritat per la seva importància social per a la població que ha evitat, en contra de l’actuació del poder, la seva desaparició en molts casos. Des de la pròpia aparició de la jerarquia i el poder que implica el seu manteniment, remuntant-nos si volem a aspectes animals de la jerarquia, molt abans que Marx definira el motor de la història com la lluita de classes i aportara una visió transcendental cap a una societat de entre iguals, s’han donat registrats per la història escrita multituds de revoltes populars de vegades amb la principal motivació de sobreviure a la severitat del impostos recollits per l’autoritat o per drets bàsics que la raó dona a qualsevol camperol, per exemple les revoltes d’esclaus o de servs de la gleva.