Societat malalta
Publicado: 12 Oct 2010, 14:30
Societat malalta
Amb la medicina oficial artificiosa i tecnificada que tracta de suportar la vida artificial que portem en les societats occidentals, amb gran quantitat de química de síntesi en el menjar i molta contaminació, no es troben metges anarquistes que lluiten per una societat en democràcia directa on puguen desenvolupar les seves activitats. Es pensa que cal un estat fort per a portar endavant psiquiàtrics i fer cesàries, per exemple.
A principi del S. XX hi hagué una generació de metges i metgesses llibertaris que predicaven el naturisme, la lactància materna, la nuesa, el banys de sol, el vegetarianisme, els nous anticonceptius, l’eugenèsia i en general una recerca de l’harmonia entre el nostre cos i el medi on ens desenvolupem. Hui en dia els metges estan implicats en desenvolupar el seu poder a una societat malalta on es veneren els medicaments i els especialistes, com es veu en la preocupació principal de la gent gran en parlar en ells, comencen parlant dels fàrmacs que prenen i les visites concertades a l’especialista com si el cos humà fora una maquinària d’enginyeria que calguera reparar amb contundència. No són els metges els qui curen les malalties si no el nostre propi cos qui torna a trobar el seu equilibri i els fàrmacs creen dependències i problemes que els fan prendre més fàrmacs per tractar de corregir els desequilibris produïts per la ingesta d’aquestos. Discutirem de moment dos casos paradigmàtics de l’extensió del poder mèdic per el que el metge considera necessària l'autoritat, els psiquiàtrics i les cesàries.
La gent vol estar malalta i acudeix amb malalties simulades i inventades als metges que van passar de tancar mendicants a tractar els problemes socials amb noves malalties que no van existir mai i que son fruït dels propis medicaments. A ningú se li ocorreria parlar de l’esquizo al neolític, per exemple i augmenta el tractament d’aquestes malalties entre menuts i joves que passen a ser sedats per no comportar-se conforme a les normes establertes. Un altre cas és la histèria de qui va amb successos inventats al metge com qui va al confessor per a relatar-li la seva cruel vida. Fins i tot hi ha psicòlegs sense fronteres per acudir quan hi ha una catàstrofe a normalitzar la situació amb els seus paràmetres conductistes sobre la felicitat i submissió a aquesta societat. Aquestos policies de l’ànima són una eina per sotmetre les classes populars als interessos de la propietat privada.
Un altre cas es la cesària, que en principi es va practicar quan la mare estava morta i es volia treure la criatura, la seva extensió ve promoguda per el poder i el masclisme d’una societat que castiga a la dona pel sol fet de ser dona. El metge durant l’imperi romà era el representant del poder i l’interessat en aquest que realitzava aquesta pràctica, vivia a una situació privilegiada que depenia del poder per a prosperar i es reconeixia a la comunitat per tenir la millor estància i les seves eines per exercir-se sobre els cossos amb el poder que confereix disposar de la mort, de la vida, de la salut i la malaltia.
Eines trobades a la casa d’un metge romà
En definitiva la gent prefereix confiar la seva salut als metges que procurar millorar el seu benestar, evitant per exemple malalties amb la higiene diària. Vivim a una societat que deu de tornar a trobar els seus orígens, una societat que està malalta on es perden els referents del que és l’esser humà i la seva història, una societat on no hi ha feina per a tots però que per altra banda desbarata recursos en capricis inútils. Així que aquesta ofensiva societat per a l’enteniment i l’esser humà deurà tornar a trobar el seu camí perdut en l’artificiositat que el propi poder provoca.
Amb la medicina oficial artificiosa i tecnificada que tracta de suportar la vida artificial que portem en les societats occidentals, amb gran quantitat de química de síntesi en el menjar i molta contaminació, no es troben metges anarquistes que lluiten per una societat en democràcia directa on puguen desenvolupar les seves activitats. Es pensa que cal un estat fort per a portar endavant psiquiàtrics i fer cesàries, per exemple.
A principi del S. XX hi hagué una generació de metges i metgesses llibertaris que predicaven el naturisme, la lactància materna, la nuesa, el banys de sol, el vegetarianisme, els nous anticonceptius, l’eugenèsia i en general una recerca de l’harmonia entre el nostre cos i el medi on ens desenvolupem. Hui en dia els metges estan implicats en desenvolupar el seu poder a una societat malalta on es veneren els medicaments i els especialistes, com es veu en la preocupació principal de la gent gran en parlar en ells, comencen parlant dels fàrmacs que prenen i les visites concertades a l’especialista com si el cos humà fora una maquinària d’enginyeria que calguera reparar amb contundència. No són els metges els qui curen les malalties si no el nostre propi cos qui torna a trobar el seu equilibri i els fàrmacs creen dependències i problemes que els fan prendre més fàrmacs per tractar de corregir els desequilibris produïts per la ingesta d’aquestos. Discutirem de moment dos casos paradigmàtics de l’extensió del poder mèdic per el que el metge considera necessària l'autoritat, els psiquiàtrics i les cesàries.
La gent vol estar malalta i acudeix amb malalties simulades i inventades als metges que van passar de tancar mendicants a tractar els problemes socials amb noves malalties que no van existir mai i que son fruït dels propis medicaments. A ningú se li ocorreria parlar de l’esquizo al neolític, per exemple i augmenta el tractament d’aquestes malalties entre menuts i joves que passen a ser sedats per no comportar-se conforme a les normes establertes. Un altre cas és la histèria de qui va amb successos inventats al metge com qui va al confessor per a relatar-li la seva cruel vida. Fins i tot hi ha psicòlegs sense fronteres per acudir quan hi ha una catàstrofe a normalitzar la situació amb els seus paràmetres conductistes sobre la felicitat i submissió a aquesta societat. Aquestos policies de l’ànima són una eina per sotmetre les classes populars als interessos de la propietat privada.
Un altre cas es la cesària, que en principi es va practicar quan la mare estava morta i es volia treure la criatura, la seva extensió ve promoguda per el poder i el masclisme d’una societat que castiga a la dona pel sol fet de ser dona. El metge durant l’imperi romà era el representant del poder i l’interessat en aquest que realitzava aquesta pràctica, vivia a una situació privilegiada que depenia del poder per a prosperar i es reconeixia a la comunitat per tenir la millor estància i les seves eines per exercir-se sobre els cossos amb el poder que confereix disposar de la mort, de la vida, de la salut i la malaltia.
Eines trobades a la casa d’un metge romà
En definitiva la gent prefereix confiar la seva salut als metges que procurar millorar el seu benestar, evitant per exemple malalties amb la higiene diària. Vivim a una societat que deu de tornar a trobar els seus orígens, una societat que està malalta on es perden els referents del que és l’esser humà i la seva història, una societat on no hi ha feina per a tots però que per altra banda desbarata recursos en capricis inútils. Així que aquesta ofensiva societat per a l’enteniment i l’esser humà deurà tornar a trobar el seu camí perdut en l’artificiositat que el propi poder provoca.