"El sistema tecnoindustrial" - Caïm Terradis [Català]
Publicado: 10 Nov 2010, 12:55
Capítol. Estret de l'assaig "Anarquia, cap a una vida simple", de Caïm Terradis. On fa un repàs general pels aspectes més quotidians de la vida humana, i com afecta el medi artificial i la tecnoindústria. 6 punts.
Caïm Terradis escribió:El sistema tecnoindustrial
39. Tal volta alguns pensen que la culpa de la desigualtat i la manca de llibertat la té el capitalisme. L'esquerranisme apunta al capitalisme com el gran culpable de la manca de llibertat, com a l'únic objectiu a derrocar. En realitat el capitalisme no és més que un model de gestió del sistema tecnoindustrial. És una conseqüència d'eixe sistema, encara que haguera pogut ser un altre model el que ara el gestionara. Per suposat que el capitalisme és dolent, és un model que es basa en el “tot val per a acumular riquesa”, i “tot” inclou l'explotació normalitzada de l'ésser humà (i d'altres éssers vius) i la devastació del medi per obtenir recursos. Però per a eliminar el sotmetiment sistemàtic que patim, ja siga de la humanitat o d'un sol individu, s'ha d'atacar l'arrel del problema.
40. Hi ha qui pensa que la cosa canviaria si el model de gestió fora -per ficar un exemple conegut- alguna de les branques del socialisme com el comunisme, o el comunisme antiautoritari1. Em pregunte què canviaria si, per exemple, en lloc d'un model capitalista es practicara un comunista. Existiria un Estat amb una classe política, una policia, un exèrcit, uns treballadors, propietat (“pública”, el propi Estat)... Bé, tal volta siga un exemple massa fàcil, a més sembla que no varia tant com es pensava del model capitalista. Més bé es tractaria d'un capitalisme d'Estat, com Xina per exemple. Però també és cert que gairebé tots els comunistes amb els que he parlat neguen que la Xina siga un Estat comunista.
41. En qualsevol cas, la praxis -o l'intent de praxis- de qualsevol teoria política duta a terme al llarg de la història fins el moment, no ha d'abanderar l'ideari complet de cap plantejament polític. No ha d'implicar el monopoli de cap doctrina o idea. Ja que les idees, com a plantejaments propis de les persones, evolucionen, canvien, es validen, o es desacrediten. La reflexió, posterior als resultats de la pràctica -o l'intent- d'unes idees, poden dur tant al rebuig de les idees, com a l'enfortiment o -inclús- a la radicalització de les idees.
42. I si el model fora el comunisme antiautoritari o llibertari? Açò es fica interessant, l'anarquia com alguns ho anomenen. Bé, a priori podríem dir que no existiria Estat algun, tampoc classe política, ni policia, ni exèrcit, ni propietat...
La propietat, les terres, com les cases, o les fàbriques, estarien gestionades per una assemblea. Aleshores, en la pràctica sí que hi hauria una propietat assembleària vigent. També existirien treballadors, i la corresponent estructura laboral. Les decisions es prendrien en assemblees, una estructura social, un òrgan supraindividual permanent.
Però quin procediment es seguiria a l'hora de fabricar un autobús, per exemple? Les decisions es prendrien de manera igualitària en el millor dels casos, tots els membres de l'assemblea podrien opinar al respecte de com gestionar el treball, el material, el temps... Però la condició d'igualtat seria falsa, ja que aquesta condició -d'existir- no sobrepassaria la pròpia assemblea, quan la realitat és que les decisions preses en ella repercutirien en la vida de persones alienes a la mateixa.
Es tractaria doncs d'un model assembleari, caldria especialització, estructura laboral, programa educatiu, una interrelació interdependent amb altres comunitats per poder obtenir tots els recursos necessaris als que estem habituats en la vida moderna i als que -els seus defensors- no volen renunciar. I això sense entrar a qüestionar el bon funcionament de les assemblees.
No puc evitar allunyar-me d'aquest model com a sinònim d'anarquia, com a absència de domini o autoritat, ja que continua perpetuant un sistema tecnoindustrial amb tots els components autoritaris que inevitablement comporta, però gestionat assembleàriament, una mena de Protoestat, en definitiva.
43. Aleshores què és exactament l'anarquia? No s'ha d'intentar adequar una definició -pròpia o no- per a apropiar-nos de la paraula. Simplement, al comparar el seu significat amb les idees (o doctrines, o plantejaments) que la reclamen com a pròpia, em permet identificar quines són incompatibles amb l'anarquia i quines no.
L'anarquia no és cap model de gestió. Etimològicament significa la negació de qualsevol autoritat. La paraula s'ha prostituït miserablement durant dècades. En realitat significa rebutjar la dominació vinga de qui vinga, i d'on vinga. És igual si prové d'un model de gestió com el capitalisme, d'un sistema com la tecnoindústria, o d'un individu. L'anarquia no és un sistema, és un estat de les coses, és la paraula moderna que emprem alguns per referir-nos a una vida en llibertat. L'anarquia és un antisistema en sí, per definició.
Aleshores s'entén que l'anarquia no pot existir si no es destrueix abans el sistema tecnoindustrial, amb el que dit siga de passada, cauria el capitalisme automàticament. El que no significa que l'anarquia resulte únicament del fet de destruir el sistema tecnoindustrial. Només que la destrucció d'aquest és un pas necessari per a l'anarquia. Després de la destrucció de la tecnoindústria cal organitzar-se anàrquicament per assegurar el màxim grau de llibertat. I s'ha de lluitar contra allò (objectes o individus) que intente restablir un règim autoritari, o una relació de poder, encara que siga a xicoteta escala.
44. Ja abans havia descrit la llibertat com una mena de no dependència2. L'anarquia implica ser lliure, i respectar la llibertat de cada individu en una relació d'igualtat.
Ser lliure no implica estar envoltats de bondats. Caldrà lluitar, en ocasions a vida o mort, per mantenir l'estat de llibertat.